dijous, 30 de desembre de 2021

L'entrevista que em va fer El Cosidor Digital l'any 2014 (2)

 

 

 2a. part de l'entrevista

L'entrevista que em va fer El Cosidor Digital l'any 2014 (1)

 A finals de 2021 he cregut adequat posar directament aquesta entrevista al blog. Abans simplement n'havia posat la referència que portava al blog de El Cosidor Digital.


Va fer aquesta entrevista en Jordi Campàs, de El Cosidor Digital, a l'hort del Ramon, el dia 10 de juliol de 2014.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Punt i final

Després de deixar el blog obert durant aquest llarg període per si algú volia encara fer més comentaris a les coses que s'hi diuen o que no s'hi diuen, em sembla adequat donar-lo ja per definitivament tancat. De fet per part meva quedarà sempre obert mentre el Blogger el mantingui i suposo que si algú ho vol hi podrà continuar participant; de fet comprovo que encara ara va tenint algunes visites cada dia, però veig que ha arribat l'hora de donar-lo per acabat i per la meva part ja no hi faré més comentaris ni aportacions.
Segons les estadístiques del mateix blog, durant tot el temps de la seva existència, des del mes d'abril de 2013 i fins al dia d'avui, ha tingut un total de 13.653 visites.

Si algú té ganes de mantenir el contacte amb els meus escrits els podrà anar trobant al meu blog particular Mar obert: https://endinsar.blogspot.com

M'acomiado, doncs, amb un poema que em sembla que resumeix la nostra fe de sempre en la tasca educativa que humilment vam intentar portar a terme al Col·legi de Rocaprevera:

L’infant
és fet de cent.
L’infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’escoltar
de sorprendre, d’estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
(i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta-nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.
L’infant diu:
Però el cent existeix
.
Loris Malaguzzi.




   

divendres, 20 de desembre de 2013

Apèndix 2: Una resposta meva al blog d'El Cosidor Digital

 Copio aquí  un breu escrit anònim i la meva resposta que s'han publicat al blog d'El Cosidor Digital:
Algú s'anima a escriure l'altre versió dels fets?
Per edat no ho vaig viure, i m'agradaria saber-ne més coses.

Respon
Responc a l'anònim anterior: Els fets centrals crec que queden suficientment documentats al blog. Una altra cosa es la interpretació que se'n pugui fer i en això no n'hi ha solament una sinó tantes com persones ho llegeixin o ho escoltin. No sembla que hi hagi gaire ningú disposat a donar públicament la cara per contradir la meva versió..., és una llàstima. Ja m'agradaria a mi que hi hagués algú disposat a dialogar, a descobrir junts noves cares de la realitat i públicament... No, ja veig que hem tornat al gran silenci i que com a màxim, si surt el tema, es continuaran movent des de l'anonimat en el món dels rumors, de les suposicions, de les suspicàcies i de les sospites..., de les frases genèriques que no diuen realment res però que engatussen els pusil·lànimes. Per exemple, encara ressona pel poble "En Gabarrós va fer molt mal a Torelló" o semblants... Recony, que s'expliquin d'una vegada! Que diguin en què consisteix aquest mal o que tinguin la decència mínima de, si més no, callar. Quina colla de covards; és la covardia una de les grans maldats del nostre temps, i es veu que també de molt abans, del temps dels fariseus si més no. A l'evangeli de Mateu Jesús els deia "sepulcres blanquejats" (Mt. 23, 27).

diumenge, 15 de desembre de 2013

Apèndix 1: Entrevista amb Emilio Lledó

Foto Sergio Méndez
Foto Sergio Méndez
SARAY ENCINOSO | Santa Cruz de Tenerife
Acaba de cumplir 86 años, pero irradia felicidad y esperanza. Emilio Lledó (Sevilla, 1927 ) ha impartido su vocación en universidades extranjeras y españolas, entre ellas la de La Laguna. Esta semana asistió como invitado de honor a una nueva edición de El mundo que queremos, de la Fundación CajaCanarias.
-¿La crisis ha reducido nuestra capacidad de pensar, de replantearnos las cosas?
“Creo que no estamos tanto ante una crisis económica, sino en una crisis de la mente, de nuestra forma de entender el mundo. La crisis más real -con independencia de los problemas económicos, que son muy reales- es la crisis de la inteligencia. No estamos solo ante una corrupción de las cosas, sino ante una corrupción de la mente. A mí me llama la atención que siempre se habla, y con razón, de libertad de expresión. Es obvio que hay que tener eso, pero lo que hay que tener, principal y primariamente, es libertad de pensamiento. ¿Qué me importa a mí la libertad de expresión si no digo más que imbecilidades? ¿Para qué sirve si no sabes pensar, si no tienes sentido crítico, si no sabes ser libre intelectualmente? También ocurre que uno intenta pensar y escribe cuatro especulaciones y no puede hacer nada. Piensas pero no tienes poder. De ahí el poder de la política”.
-¿Cómo consigue no caer en el pesimismo después de decir eso?
“No soy nada pesimista. Solo soy pesimista, en cierto sentido, porque ya soy mayor y me queda poco tiempo, o menos tiempo, pero a mí me parece que la vida es algo muy hermoso y muy estimulante. Tenemos que darnos cuenta y no podemos olvidarnos de la posibilidad que tenemos de mirar. Los filósofos griegos me enseñaron que la palabra ‘idea’, que nos remite al idealismo, significa mirar. Mirar con los ojos, no con la mente. Y después de eso viene la educación…”.
-Hablando de educación, la nueva reforma educativa elimina la obligatoriedad de dos de las tres asignaturas de Filosofía en Secundaria y Bachillerato. ¿Qué consecuencias tendrá en el futuro?
“Me parece un disparate, una cosa inconcebible, cuando hoy precisamente en el mundo tecnológico es tan importante la reflexión sobre los sentimientos, sobre las acciones, y a eso ayuda la filosofía”.
-Dice que le preocupa más la corrupción de la mente que la corrupción tradicional. ¿Quién está corrompiendo nuestras mentes?
“Una política de la mentira y una educación que no se ha tomado en serio. La educación es la esencia de partida social y si eso falta la sociedad se va a pique. Filosofía significaba apego a entender. Preocupación por saber qué mundo es el tuyo, qué sociedad es la tuya y cómo compartir la vida con otros. Por eso es tan importante la política, aunque hoy se hable de la destrucción de la política”.
-Lo que quizás ha conseguido la situación actual es que la gente tenga más apego por saber, más necesidad de filosofía…
“Sí. Quizá la crisis nos ha dejado al aire, al descubierto, y eso nos estimula, por eso es tan importante que los jóvenes se formen, y que tengan acceso a una educación de calidad. Yo he vivido mucho tiempo fuera de España en grandes países tecnológicos, y en un país como Alemania nunca apostarían por una universidad privada”.
-A nosotros nos han obligado a pensarlo todo en términos de rentabilidad económica..
“Exacto. La economía es importante, pero es solo una parte. Hay que dejar que los muchachos, los cinco o seis años que están en la universidad, se entusiasmen con algo, que no se obsesionen con cómo ganarse la vida, ya se la ganarán o la lucharán. La obsesión por ganarse la vida es la forma más radical de perderla”.
-Después de ser un niño de la Guerra Civil en España y de vivir en Berlín la caída del muro, ¿cómo ve la situación actual en cuanto a libertades y derechos?
“Como niño de la Guerra Civil sé lo que es el hambre, pero no el hambre como metáfora. El hambre, hambre, hambre de Madrid de los años 40. No tener qué comer durante años. Era una situación patológica, había acabado una guerra, y había unos vencedores y unos vencidos. Eso hoy no existe, hoy se nos ofrecen un montón de cosas. Estamos en la sociedad del consumo, en una sociedad que acaba consumiendo al consumidor. Pero es consumo vacío, consumo consumiente, que te consume, que te deteriora”.
-Eso lleva a otra pregunta: ¿Cómo nos está deteriorando el uso perverso del lenguaje?
“De una manera increíble. Una forma de deteriorar la mente es deteriorar el lenguaje. Utilizamos palabras sin pensarlas. Por ejemplo, ahora hay que ponerlo todo en valor. Sin embargo, no sabemos qué es el valor porque no sabemos lo que son los valores. La universidad tiene que fomentar un debate sobre los ideales. Los creadores de riqueza son necesarios, pero unos pasos más adelante hay que crear algo que rompa la pura pragmacia. O la practiconería, que es una palabra que seguro que la Real Academia no aceptaría, pero que me parece muy expresiva”.
-¿Confía en que en el futuro seremos menos pragmáticos?
“Yo creo que sí. Si no sería la muerte. Tenemos que dejar esa herencia de idealismo”.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Bibliografia: El ressò a la premsa local i comarcal

Aquí teniu una petita bibliografia que es proposa donar compte de lo que ha aparegut a la premsa local i comarcal sobre aquest nostre període al Col·legi. No he fet cap estudi exhaustiu sobre la qüestió, em limito als materials que jo he anat recollint, i per això si algú té altres referències que no surtin en aquesta llista li agraïré que m'ho faci saber per afegir-ho. 
Si algú desitgés conèixer algun d'aquests textos i no sapigués com localitzar-lo me'l pot demanar i molt de gust li faria arribar.

Bibliografia

1. "A resulta d'una polèmica amb el grup de psicòlegs 'Ágora' dimiteix el director i dos mestres del col·legi Rocaprevera de Torelló", El 9 Nou, 29 juny 1979, p. 32

2. "La tira d'en Capdevila", Torelló, 481 (1 juliol 1979)

3. "Al Col·legi Rocaprevera canvis generals", Torelló (Secció 'Informatiu'), 481 (1 juliol, 1979)

4. "Desgreuge", Torelló (Secció 'Parlem-ne'), 481 (1 juliol 1979)

5. "En bé dels vailets", Torelló (Secció 'Parlem-ne'), 481 (1 juliol 1979)

6. PUJOL BASCO, Ramon: "Cent anys del Col·legi Ntra. Sra. de Rocaprevera. Aviat farà vint anys", Torelló, 885 (23 setembre 1988), p. 4

7. PRAT BOFILL, Fortià: "La meva època al Col·legi Rocaprevera, 1965-1975", Torelló, 887 (7 octubre 1988), p. 4

8. BALADAS, N. i FERRÉ, N.: "Fa cent anys que els maristes van crear l'escola Rocaprevera", El 9 Nou, 7 octubre 1988, pp. 28-29

9. N.B i N.F.: "Una escola que ha educat generacions", El 9 Nou, 7 octubre 1988, pp. 28-29

10. ROVIRA PUJOL, Jaume: "Faltava representació", Torelló (secció 'Cartes a la Redacció'), 2004 (31 maig 2013), p. 4

11. E. S.: "El Cosidor Digital entrevista Ramon Gabarrós", Torelló, 2014 (13 setembre 2013), p. 9

divendres, 13 de setembre de 2013

Una entrevista al Cosidor Digital

Podeu trobar, si us interessa, un magnífic resum de l'entrevista que em van fer durant el passat mes d'agost els del Cosidor Digital. No hi hauria inconvenient en penjar-ho directament aquí mateix i tinc la seva autorització per fer-ho, però em sembla que es mereixen que hagueu d'anar a la mateixa font on trobareu aigua fresca i bones ombres... A l'entrevista hi ha la meva expressió directa sobre els fets que ens han ocupat en aquest blog, però en la bona companyia de molts altres documents diversos que refresquen la memòria de la Vall del Ges.