dimecres, 16 de juliol de 2014

Punt i final

Després de deixar el blog obert durant aquest llarg període per si algú volia encara fer més comentaris a les coses que s'hi diuen o que no s'hi diuen, em sembla adequat donar-lo ja per definitivament tancat. De fet per part meva quedarà sempre obert mentre el Blogger el mantingui i suposo que si algú ho vol hi podrà continuar participant; de fet comprovo que encara ara va tenint algunes visites cada dia, però veig que ha arribat l'hora de donar-lo per acabat i per la meva part ja no hi faré més comentaris ni aportacions.
Segons les estadístiques del mateix blog, durant tot el temps de la seva existència, des del mes d'abril de 2013 i fins al dia d'avui, ha tingut un total de 13.653 visites.

Si algú té ganes de mantenir el contacte amb els meus escrits els podrà anar trobant al meu blog particular SVA. Suplements Vitamínics Antioxidants: https://ramonpitroig.wordpress.com/

M'acomiado, doncs, amb un poema que em sembla que resumeix la nostra fe de sempre en la tasca educativa que humilment vam intentar portar a terme al Col·legi de Rocaprevera:

L’infant
és fet de cent.
L’infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’escoltar
de sorprendre, d’estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
(i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta-nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.
L’infant diu:
Però el cent existeix
.
Loris Malaguzzi.




   

1 comentari:

  1. Ramon moltes gràcies per tot, m'has ajudat a posar color en una època i uns fets molt grisos.

    ResponElimina