divendres, 13 de setembre de 2013

Una entrevista al Cosidor Digital

Podeu trobar, si us interessa, un magnífic resum de l'entrevista que em van fer durant el passat mes d'agost els del Cosidor Digital. No hi hauria inconvenient en penjar-ho directament aquí mateix i tinc la seva autorització per fer-ho, però em sembla que es mereixen que hagueu d'anar a la mateixa font on trobareu aigua fresca i bones ombres... A l'entrevista hi ha la meva expressió directa sobre els fets que ens han ocupat en aquest blog, però en la bona companyia de molts altres documents diversos que refresquen la memòria de la Vall del Ges.

2 comentaris:

  1. Bona nit Ramon,
    acabo de passar una bona estona veient la teva entrevista. M´ho he passat bé, m´ha fet pensar,
    m´ha portat records que s´amaguen al mig de la boira de la meva infantesa i de la meva adolescència, records barrejats de mitges mentides o millor mitges veritats. Comentaris interessats i comentaris amb malícia (no pas els teus, eh?)que es passegen pel meu cap sense arribar a saber què, com i perquè va acabar tot plegat com va acabar. Hauré de trobar un dia i una estona per poder parlar amb tu.
    Moltes vegades he reflexionat sobre el paper que tu has jugat a la meva vida, i crec, sincerament que en una època on es va formant la personalitat, on es creen inquietuds, on es comencen a marcar els camins que volem recórrer a la nostra vida, aquesta època vaig tenir una ajuda que m´ha acompanyat sempre. A vegades de manera conscient, a vegades de manera inconscient, però moltes coses que he fet, i que encara desitjo fer, porten una petita marca que t´assenyala a tu.
    Malauradament passem per la vida,no tots, afortunadament, però si una immensa majoria de persones, pensant en què fer per ser recordats de manera estrident; pels diners, les propietat, els èxits...però hi ha coses molt millors, que donen una gran satisfacció personal i moral i que no es poden catalogar dintre de les riqueses materials. Són coses d´un gran valor, com una rialla en el moment precís, de la persona adequada a la persona que ho espera. Com un comentari sincer, sense interès manipulador al darrera. Jo en tinc alguns d´aquests records, afortunadament. Ja sé que sóc un coi de sentimental, ja ho saps, però m´agrada recordar coses d´aquells anys i sóc feliç. Bona senyal, oi?. Aquests dies he tornat al col·legi per col·laborar en una exposició de fotografies. Feia exactament 25 anys que no hi posava els peus, d´ençà de l´anterior col·laboració pel mateix motiu. Encara he sentit les teves passes per alguna de les classes. Encara puc recordar les teves sabates negres i el soroll que feien als passadissos, encara...

    ResponElimina
  2. Josep,
    Aquesta teva resposta no té preu per a mi. Comprovo en la teva expressió que ens uneixen coses molt grosses. Per contestar-te a tot lo que dius i a lo que es llegeix entre línies hauria de fer tot un llibre... M'agrada que ho hagis expressat així públicament però per continuar ja ho hauríem de fer més en intimitat. Jo també tinc moltes ganes de veure't i de comunicar-me directament amb tu; sí, ens hauríem de veure. Podem quedar quan vulguis i on vulguis, si vols estàs convidat a casa meva.

    ResponElimina