dimecres, 24 de juliol de 2013

UN POBLE HA D’ESCOLTAR TOTES LES VEUS PER FER HISTÒRIA, per Teresa Terricabras


Reviure tots aquells fets, a mi, després de tants anys, m’ha fet entendre com costa canviar les vivències de la gent, com pot ser fàcil organitzar tot un cacau per aconseguir que el rodatge personal no hagi de canviar. Saps què et diria? Et diria que he crescut en comprensió d’aquella realitat. M’has ajudat.

Per mi els records no eren tan vius, hi ha fets que sabia de lluny. Ara les meves vivències d’aquell moment les tinc ben vives.
En resumiré algunes, amb Àgora o sense Àgora volíem:

  • Mira, recordo que encara hi havia –ei que no s’ha perdut pas- el mal vici de creure que hi havia nois que no seguien i que, vés, què hi pots fer? Doncs bé, la nostra idea era “tothom pot aprendre i ha d’aprendre i s’han de trobar camins, mètodes per tal que ho faci, i ens hem de formar com a mestres per a saber-ne més”. Rient, a vegades, en alguna reunió de mestres es sintetitzava la idea parlant de “ens volen fer creure en el superhome”. Crec que no era això. Se n’ha escrit molt del dret a aprendre tothom i déu-n'hi-do dels mestres que ho creuen. Han passat més de trenta anys i no s’aplica pas a tot arreu.
  • Un altre fet important era la participació dels nois en tot el sistema educatiu. En el currículum aportant iniciatives, demandes de saber més, investigacions…; en l’educació: assemblees, diàleg, acceptació de com és cadascú, valoració de l’entorn escolar, potenciació d’iniciatives: granja, hort (com presumeixen ara les escoles que fan això!)…
  • Donar possibilitats de parlar de temes punyents, amb els nois, amb els pares. Sexualitat, tabac, drogues. Recordo un noi que sortint d’una xerrada sobre drogues va dir " com voleu que em drogui si sóc feliç". La felicitat del noi és també un punt a recordar de la proposta educativa.
  • Millorar l’ensenyament. Calia formar-nos més els mestres per tal de millorar l’aprenentatge. Crec que era un mal de tota l’escola del país. Encara ara és el que diu en WERT per tal de centralitzar l’ensenyament! Quina barra. Crec recordar que el curs anterior a aquella famosa assemblea, i mentre es venia aquesta idea en contra el projecte que dúiem a terme, dos dels tres alumnes que tenien millors qualificacions a l’institut de Vic provenien del Col·legi Rocaprevera!
  • Participació dels pares. No va ser fàcil.
  • La catalanitat de l’escola. Ui que d’entrebancs vam viure! Recordo que em van treure un noi de classe per llegir “El zoo d’en Pitus”, el pare deia que era perdre el temps. És clar que anys després el vaig trobar en una conferència i deia que era catalanista de tota la vida. Quantes coses es barrejaven a finals dels anys 70!
  • La catalanitat de l’ensenyament, no sols l’escola en català que també, el que es volia era l’ensenyament a partir de l’entorn: poble, comarca (Vall del Ges-Osona, país... Història, geografia, literatura... Aquí sí que podríem dir aquells versos d’en Martí i Pol “Tot està per fer i tot és possible”. A fe que tot estava per fer i vam tenir poc temps.. Però s’ha fet. Ara ningú en dubta, és un punt essencial per l’escola catalana. És clar que fèiem coses malament, n’havíem d’aprendre més i més, sempre.
  • ...
Deixem-ho.

Van ser temps de noves lleis d’educació, des de Madrid, és clar, que si el treball amb fitxes, que si la teoria de conjunts i el sistema en base dos, que sí... Ens adaptàvem. Les fitxes les fèiem nosaltres amb el sistema de la cartolina a quadrets, que dèiem, on marcar la feina feta: unes obligatòries, unes de reforç, unes d’ampliació. Les noves matemàtiques, no sé què dir-ne, aviat van desaparèixer. Era un sistema que feia pensar, no repetir. Potser estava poc estudiat? La base dos, no serveix per res, deia algú... Era la base de la informàtica!

Vaig deixar el Rocaprevera amb el cor destrossat. El meu acomiadament va ser el viatge a Madrid amb els nois grans. No hi va haver retorn.

Vaig anar a una escola on d’entrada el seu nou director em va dir: estàs d’acord que el primer que s’ha de fer és estimar els nens, acceptar-los tal com són, fer que cadascú progressi, acompanyar-lo en aquest procés, fer-lo participar en les decisions, ensenyar a partir de l’entorn... ?

I, m’hi vaig quedar.

I, m’hi vaig quedar després de superar un ensurt: els pares d’un noi del col·legi Rocaprevera, fills d’un poble veí a la nova escola, van pujar-hi a dir que no em fessin el contracte, que fixa’t el que havia passat a Torelló.

Hi he sigut molt feliç.

Ramon, et dono les gràcies per fer present el passat. Un poble ha d’escoltar totes les veus per fer història.

Teresa Terricabras Vilar

1 comentari:

  1. Quanta raó té la Teresa Terricabras amb aquesta entrada i més amb la perspectiva del temps actuals,tal com ha evolucionat la societat i conseqüentment bona part de l'ensenyament.
    Malgrat que l'orgull personal d'alguns encara persisteix i molt, encara que de portes enfora aparentin ser molt moderns, progressistes i tal com diu la Teresa,catalanistes de tota la vida, però els que tenim una edat i torellonencs de sempre, els coneixem per les seves obres i actituds.
    Això ho diu un que va ser alumne del Col·legi als anys 50 i 60, per cert una generació de moment oblidada en els actes de commemoració del 125 aniversari. Veurem que dona de si el Pregó de la Festa Major de Torelló 2013 de demà passat.
    Jaume Rovira i Pujol

    ResponElimina