dilluns, 8 de juliol de 2013

L'Assemblea General Ordinària de 1979

L'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Pares, la màxima autoritat legal del Col·legi,  es va celebrar el dia 25 de maig d'aquell 1979. He de dir que d'aquesta assemblea no en guardo cap document i per això m'hi referiré emparat només per la memòria que me'n queda.
Sé que, com en totes les assemblees ordinàries d'aquells anys, quan em va tocar  vaig presentar el meu informe sobre l'activitat que es portava a terme al Col·legi, dificultats, avenços pedagògics, plantejaments de futur... Suposo que vaig parlar d'aquelles coses que explicava ahir i de moltes d'altres. Crec que al final no hi van haver comentaris i que es va passar directament al punt següent de l'ordre del dia.
Aquell any tocava renovar la meitat de la Junta que havia de continuar representant permanentment l'Assemblea. Em sembla recordar que deixaven la Junta la Rosa Nardi, la Pilar Barniol i en Joan Guiteras i per tant havien d'entrar-hi tres associats nous. Els altres tres membres eren els que s'hi quedaven de la Junta anterior, en aquest cas el president que era en Josep Coll, el secretari l'Estanis Sala i el Sr. Jaume Ferrer, un desaparegut de les reunions de Junta des de feia ja mesos però que es veu que es mantenia ben actiu a la seva manera... Ja se sabia i era pràctica habitual a l'Associació que un temps abans de l'Assemblea la mateixa Junta feia passos per configurar una candidatura, es pensaven algunes persones a qui proposar-ho, se'ls comentava a cada una i així s'arribava a fer el canvi sense problemes amb aquelles persones que havien acceptat de ser-hi. Es va formar, doncs, una candidatura formada per la Teresa Terricabras que podria cobrir la feina des de la seva doble perspectiva de professora i de mare de família, el Sr. Albert Ramon, i una tercera persona que per més que ho intento no aconsegueixo recordar qui era.
I és aquí que es va produir el fet insòlit que trencava tradicions i anunciava temporals: es va presentar una candidatura alternativa formada pel mateix Sr. Albert Ramon, la Sra. Montserrat Muntanyà, mare dels Cubí, i el Sr. Manel Altimiras. Amb aquell fet inèdit de que una mateixa persona es presentava a les dues candidatures. No recordo el resultat concret de la votació, però de fet va quedar nomenada aquesta segona proposta.
No era difícil d'entendre el missatge d'aquella assemblea. De fet, més que un missatge era una declaració de guerra.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada