diumenge, 7 de juliol de 2013

Coses de 1979, d'abans de la traca final

Ja des de l'inici d'aquell curs 1978-1979 es va voler donar nou impuls a aquell treball sistemàtic de programació-avaluació i de treball de renovació que ens venia exigit pels mateixos defectes i mancances que anàvem constatant. Ja havíem anat observant des del curs anterior un avenç ben considerable del nivell d'aprenentatge general a pesar de les moltes reticències i de l'oposició sistemàtica d'una part important dels professors.
A partir d'aquesta feina col·lectiva i dels informes científics de classe i individuals que s'anaven fent, es van organitzar classes de recuperació a diferents nivells i a càrrec de persones preparades per fer-ho adequadamnent. També es van fer estudis individuals dels alumnes del parvulari que el curs següent haurien d'iniciar l'E.G.B.
Durant la primera part d'aquell curs es va treballar en profunditat amb els professors i també amb els alumnes més grans tot el tema de l'autogestió. Cap a una presa de consciència col·lectiva de les possibilitats enormes que tenim cadascú per naturalesa de realitzar individualment i en grup projectes per a la nostra vida individual i per a la comunitat...
Seria bo que poguéssiu tenir a mà el número 11 de Caliu publicat durant el mes de maig. M'hi referiré de manera concisa començant per una excursió a Puigsacalm organitzada per la classe de 6è. amb jocs de pista, jocs de vida, jocs variats... Us en cito unes frases: "Vam començar amb molt interès, quasi bé podríem dir que estàvem entusiasmats: uns buscant plànols, altres pensant en els horaris, altres pensant jocs a fer... Més tard es va trencar tot: pensàvem diferent i ens vam posar uns contra els altres. Per fi ens vam reunir i ens vam posar tots d'acord. Llàstima que els dies havien passat  i ja no ens quedava gaire temps."
A continuació hi trobem una entrevista amb en Miquel Martí i Pol; també en vull citar un trosset: "El que cal, de fet, és creure d'una manera intensa en un mateix, no pas d'una manera egocèntrica i pedant sinó tenint clarament en compte que aquest "jo" que estimem només té una significació plena quan se sent solidari, quan estima. Aquest és el sentit últim d'aquell "creure en mi més que en tota altra cosa" que porta a néixer de nou a cada instant, que impedeix que una societat injusta ens sotmeti, encara que les aparences semblin demostrar el contrari, i que diferencia les persones no pas per allò que posseeixen sinó per allò que són".
La festa de Sant Jordi va tenir dos components especials: per una banda es va fer una festa al carrer proposada pels mestres del Col·legi Fortià Solà i projectada en col·laboració amb nosaltres i amb el Col·legi de les monges. Joc de disfresses de cavalls i cavallers pels nostres carrers i places: per lo que expliquen va ser una desbandada general. L'article és crític, dur i desil·lusionat i deixa malparats als professors i al setmanari Torelló. Acaba dient: "Amb el que diem podeu veure que la realitat no lliga amb el comentari aparegut al TORELLÓ. Creiem que amagant la realitat ens acontentem de que les coses que tots junts produïm siguin mediocres i avorrides. Entenem que la vida és molt més que tot això".
L'altre aspecte de la festa de Sant Jordi van ser els Jocs Florals. Diu el Caliu: "El dia de Sant Jordi es van celebrar els jocs florals. Hi van haver tres grups: prosa, poesia i dibuix, els jutges vam ser la Pilarín i la Carme Vila (Cal ressaltar que l'afluència no va ser gaire nombrosa). Hi havia diferents grups segons els cursos i edats..." Acaben posant el veredicte del jurat. Al mateix número de Caliu es publica una entrevista amb la Pilarín Bayés i la portada del número és aquest magnífic dibuix que ens va fer ella per aquesta ocasió:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada