dijous, 11 de juliol de 2013

Breument, alguns records postassemblearis

Com ja he dit aquella Assemblea General dels pares va tenir lloc el dia 22 de juny i va acabar a la matinada del 23. Crec que vaig ser un dels primers en sortir al carrer. Allà a fora m'esperaven un grup d'alumnes grans, de F.P. i dels últims cursos d'E.G.B. i alguns altres joves amics que col·laboraven amb nosaltres. Tots emocionats em van voler acompanyar, va ser el gran regal d'aquell dia... Alguns d'ells ara ja han mort: en Jordi Arqués, en Pere Barniol, la Rosa Sala... però tots són ben vius encara dintre meu. Vaig ficar-me al meu R-5 i els vaig acomiadar amb un molt sonat toc de bocina que devia treure la son a mig poble, eren més de les 2 de la matinada. Vaig passar per casa dels meus pares al carrer de Sant Antoni i recordo que entre altres coses els vaig fer el comentari de que ja no calia que m'expliquessin més les seves vivències d'odis i d'intrigues de la guerra civil ja que aquell vespre ho havia viscut tot directament i en persona.

Una doble vivència personal: per una part perplexitat, tristesa, ràbia... per l'esfondrament definitiu d'un projecte educatiu molt ambiciós que m'il·lusionava ben profundament. Per l'altra el sentiment d'haver-me alliberat de tot aquell llarg malson i una gran alegria íntima per tot aquell camí recorregut. Perplexitat: confesso que fins al mateix moment del recompte dels vots vaig estar convençut de que l'Assemblea estaria al nostre costat; és una gran ingenuïtat per part meva? Potser sí, però em sembla que no és ben bé això...

El dia següent, dissabte, vaig anar al meu despatx del Col·legi cap a les 8 del matí. Vaig revisar tots els calaixos i me'n vaig endur tota la documentació més compromesa o confidencial, informes individuals d'alumnes, informes de grups de classe, plans de treball individualitzat amb alumnes concrets etc. Vaig pensar que tenia l'obligació i el dret de respectar la confidencialitat de molts d'aquells documents i de salvar-ho tot per a la història; tinc claríssim que vaig ser oportú i tinc el ple convenciment de que de tot allò no n'hauria quedat ni rastre que pugués trencar aquell gran silenci que començava.

El diumenge no em van quedar ganes de participar de la festa de fi de curs. Parlaré d'aquesta festa a l'entrada que vindrà a continuació.

El dilluns, tampoc no em vaig sentir disposat per anar a acomiadar els alumnes de 8è. que sortien a 2/4 de 8 del matí a fer el viatge de fi de curs. Ja prèviament havíem decidit amb algunes persones que jo finalment no faria el viatge i que els acompanyants serien la Teresa Terricabras, la Rosa Maria Bou i algun altre mestre, potser el Marcel Canals. Cap a les 10 (ja eren dies de vacances), vaig voler tornar al meu despatx per acabar de revisar totes les coses que encara hi quedaven, però ja no hi vaig poder entrar, ja n'havien canviat el pany i la clau ja la tenien uns altres.

Portada del llibre de 125 pàgines que programava l'excursió de final d'estudis dels de 8è. d'E.G.B. Ja n'he parlat anteriorment.

 Ara em falta explicar lo que em va passar els dies 5 i 7 de juliol i sento una especial "vergüenza ajena" abans de posar-me a fer-ho. Ho exposaré ben aviat en una pròxima entrada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada