dilluns, 10 de juny de 2013

Primers passos d'educació musical

 L'aula de música. Foto de maig de 1978

No sé ben bé quan vam començar aquells primers tempteigs de fer educació musical al Col·legi, suposo que va ser l'any 1976 ja que a l'assemblea de pares de març del 77 jo m'hi vaig referir dient: "Va endavant l'experiència d'educació musical. Va funcionant bé, però he de dir que trobem més dificultats als cursos superiors degut a que no hi han pujat des de petits..."
Al Caliu 4, de febrer de 1977,  en Jordi Arqués fa una breu entrevista a en Joan Mª Rubinat. A la pregunta de per què ha vingut a treballar al Col·legi, respon: "He vist que hi ha molts joves que havent acabat d'estudiar, s'han adonat de que realment la música és formidable, i es penedeixen de no haver-ne estudiat mai. Possiblement entre els qui estem al Col·legi ara també hi haurà qui es desvetllarà per la música el dia de demà i crec que val la pena que tingui uns coneixements musicals abans que no sigui massa tard." I constata que ha pogut fer bona feina amb els petits però que és molt difícil amb els més grans.
Al Caliu 7, de febrer de 1978, l'Ernest Barniol resumeix molt bé com es porta a terme aquesta activitat. Diu així:
Hola!, sóc un alumnes de la classe de vuitè i us penso explicar com és i què és la classe de música o per nosaltres classe de guitarra.
Els més petits també van amb en Joan Mª Rubinat a aprendre cançons i danses adequades per a ells, altres fan flauta els quals han tingut un notable progrés.
Nosaltres, els dimecres de 5 a 6, anem a la classe de música on en Joan Mª ens espera amb el seu interès de sempre, ja que si algun dia faltes, no és pas que estigui massa content.
La classe que fem és cada cop diferent, però sempre distreta i divertida.
De primer ens ensenyava a tocar la guitarra, corda per corda; més tard, ens ensenyava els acords més bàsics per tocar cançons tradicionals o per a nens petits. Actualment ja sabem forces acords i toquem música de tot tipus.
La raó perquè hi ha hagut bastanta gent que ha plegat, es suposa que és per la falta d'interès cap a aquest instrument.
Sobre les pròximes classes de guitarra, diré que vam fer una llista de cançons, peces i trossos musicals que ens agradaria aprendre com més aviat millor, perquè cada cop augmenta l'interès.
Per acabar, puc informar-vos que per Nadal tots els de guitarra vàrem tocar cançons nadalenques pels més petits, cosa profitosa tant per nosaltres com per a ells, pel que pensem tornar-hi en un futur pròxim. 

I vull deixar constància aquí de la motivació que ens impulsava a donar aquests passos: es tractava de posar una primera pedra d'una construcció que fes brotar en els nens la sensibilitat per l'art i la bellesa musical, de permetre'ls començar a assaborir la música popular i les grans creacions dels grans autors clàssics, d'aprendre nocions bàsiques d'aquell llenguatge universal a través d'unes primeres nocions de solfeig i d'un primer acostament al cant i a l'ús d'algun instrument musical per poder-ne ser també creadors al nivell que fos. 
Encara ara es podria considerar una petita anècdota sense importància, com la que vaig descriure a finals d'abril parlant de les dues visites al Liceu, en un món que de fet valora molt més altres ensenyaments i altres fites des de la perspectiva universal del diner i de l'interès econòmic. Però deixem clar al menys que l'objectiu dels qui ho promovíem cercava l'educació integral de les persones que els ajudés a aixecar el vol i elevar-se d'aquelles perspectives tan migrades que la societat els oferia en els diferents àmbits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada