dijous, 13 de juny de 2013

El nen, realitat prohibida

Si es fessin ara segurament que aquelles sessions sobre el nen i l'adolescent que vam fer pel febrer de 1978 quedarien grabades en CDs del principi al final. Però en aquest cas jo només en conservo el programa, una llista de respostes de nens a diferents qüestions que se'ls van plantejar i l'article del Caliu; també un record confús del malestar que es van crea en alguns participants davant les postures contundents dels "conferenciants"... Miraré de dir-ne alguna cosa, tot i que la distància temporal me n'imposa una lectura massa personal i potser no fidel del tot a lo que allà es va plantejar realment. Un bon punt de referència sí que ho seran. Durant uns quants dies n'aniré parlant i obrint possibilitats de debat aquí mateix si algú té ganes de fer-ho. Perquè entenc que el tema del nen i de l'adolescent i tot lo que se'n va dir en aquells moments es mereix que entri a parlar-ne més detingudament; per altra part la temàtica continua sent ben vigent i actual i encara ara ens pot obrir pistes de reflexió i de debat.
Començo avui per la primera de les dues sessions que es van dedicar al nen sota el títol general de "El nen com a escriptura del món adult". Aquesta primera sessió es va titular "El nen, realitat prohibida".
Es va tractar del concepte social d'infància des del qual el nen com a tal, el seu espai, el seu temps i la seva relació queden realment oblidats i se'l converteix en pur consumidor de la cultura dels adults: educar-lo vol dir integrar-lo a un sistema i uns valors preestablerts. Sens dubte que hem de facilitar al nen un procés de socialització perquè pugui entrar a formar part de la societat, però una cosa és que es socialitzi i una altra ben diferent és que senzillament se l'integri al grup històric actual que realment no creu en la realitat rica i creativa de totes les persones sinó en el diner com a generador de tota l'activitat possible. 
I és per això que realment aquestes persones que entren a la vida carregades d'un gran potencial humà en tots els sentits són realment PROHIBIDES. Ja no es tracta d'ajudar a brotar i a créixer la gran riquesa d'aquells nous membres incorporant-la a la construcció conjunta de la societat de tots, sinó d'integrar-los a un món ja tancat i definit per endavant, negant tota aquella riquesa latent i anul·lant-la.
I acceptar que estiguem fent això realment en la nostra vida quotidiana en família, a l'escola, al carrer, no és fàcil. Lo que més tenim après i sabem fer és defensar-nos, ja sigui acusant d'exagerat a qui ens ho posa davant dels ulls o amb altres mil raons possibles que justifiquin els nostres conformismes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada