dilluns, 27 de maig de 2013

Nivell de l'aprenentatge i dels hàbits de raonament

Per el curs 1976-1977 ens proposàvem un objectiu molt ambiciós si tenim present com funcionaven habitualment les escoles i la nostra en concret: allò que ja he comentat algun dia de que cadascú anava fent lo que bonament sabia sense un punt clar de referència que pogués objectivar amb rigor la feina que feia. Però sabíem que aquella manera de fer no era realment gens seriosa i que un centre d'ensenyament no es pot fonamentar solament en la bona voluntat d'uns i altres; com a qualsevol empresa del tipus que sigui, s'han d'avaluar objectivament els resultats obtinguts, la qualitat del producte, i cercar remeis a les deficiències constatades. I en aquells moments per nosaltres el barem o punt de referència no podia ser cap altre que la mateixa llei d'educació vigent i el seu desplegament normatiu. 
Era molt bonic i engrescador, per mi i per altra gent que treballava a l'escola, el plantejament d'una alternativa alliberadora dels nens i de tota la comunitat educativa, però per començar ens havíem de posar plenament al nivell que corresponia en aquests aprenentatges escolars als diferents cursos i en cada una de les àrees fonamentals d'aprenentatge. I paral·lelament havíem de saber també quin era el nivell de maduresa dels hàbits de raonament de cada un dels alumnes i dels grups de classe, és a dir, si la seva capacitat era l'adequada.
Partíem de la hipòtesi de que el nivell real era baix, i a partir de la investigació d'aquests dos factors (nivell real i capacitat) podríem tenir clar quines possibilitats reals teníem d'anar endavant en la progressiva millora d'aquests objectius i quines activitats calia programar per aconseguir-ho.
No puc entrar aquí a tractar d'aquestes proves que vam fer amb tots els alumnes d'E.G.B., si a algú li interessés conèixer-les amb detall me les podria demanar. Em limitaré a exposar breument alguns dels resultats i les conclusions bàsiques a les que vam arribar:
  • El nivell d'aprenentatge era deficient i es situava clarament per sota del nivell mitjà teòric del conjunt de cada edat i curs.
  • Aquesta deficiència era més notable en les àrees bàsiques de Llengua i Matemàtiques, cosa que condicionava seriosament el conjunt de totes les activitats del Col·legi.
  • El nivell general en l'àrea d'experiència era una mica millor, sobretot als cursos dels petits.
  • Es constatava que el nivell d'aprenentatge que corresponia anava baixant a mesura que augmentava l'edat i els cursos corresponents.
  • Els hàbits de raonament era, en tots i cada un dels cursos, els que corresponien a qualsevol grup de classe de la mateixa edat i curs, és a dir, tenien bona capacitat per a la resolució de problemes lògics, una correcta percepció de les relacions causals i d'espai-temps, i això feia possibles les funcions mentals d'anàlisi i síntesi, inducció i deducció.
Tot plegat, doncs, ens feia constatar que el Col·legi no funcionava adequadament i que faltava una programació adequada de les tasques escolars, que no teníem una metodologia didàctica adequada, que faltava un seguiment real i d'atenció a cada alumne i a cada grup en el seu procés d'aprenentatge, una inadequació del treball dels professors a la realitat dels alumnes i a les exigències objectives de l'aprenentatge escolar, y una carència de coordinació entre els professors en les diferents àrees i nivells.
I es feia una proposta de treball a nivell immediat que consistia en l'estudi de la legislació i de les normes pedagògiques de l'E.G.B., una adequació de les activitats escolars a la programació realitzada per aquell curs, i un seguiment constant de l'aprenentatge dels alumnes per part de tots els professors de cada nivell i àrea.
Crec que tot plegat ens posava obertament i sense embuts davant de la realitat crua i objectiva de la feina que estàvem fent, ens obligava a superar fantasies i a posar bé els peus a terra, a un treball seriós i responsable a nivell individual de cada professor i de grup que ens podrien portar progressivament i des d'aquell mateix moment a una superació real d'aquella situació. A un canvi real i efectiu molt important d'aquesta base tan fonamental en una escola.
I la pregunta de sempre: qui estaria realment disposat a fer aquell canvi? S'escolliria fer-se l'orni, sentir-se culpable, i potser carregar les culpes de la situació a qui s'havia atrevit a posar les cartes sobre la taula amb dades objectives, però evitant de prendre cap decisió ferma de posar-se a treballar de manera renovada per aconseguir aquell canvi de la situació?
Que difícil que és i que rar, que algú accepti que se li digui la vertitat quan aquesta és problemàtica i que li serveixi realment per anar endavant; però, ho mirem com ho mirem, només la veritat ens pot obrir camins de canvi i de llibertat si estem oberts a acceptar-la tal com sigui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada