dijous, 16 de maig de 2013

La revista CALIU, un nou caliu d'aquest blog

Després de les curtes experiències anteriors de fer una revista del Col·legi, (Punt i a Part, La Veu de l'Estudiant i Rocaprevera Informa) podem dir que amb el Caliu arribem a una certa maduresa que permetrà publicar-ne una bona colla de números durant uns quants anys, dotze essent-hi jo i algun altre de més tard. De quan jo ja no hi era tinc a mans el número 14 que crec que no porta data de publicació i lògicament si hi ha el 14 vol dir que també hi va haver el 13; i tampoc no sé si en van sortir d'altres més tard, a veure si algú ens ho explica.
Com podreu veure més avall, el primer número porta la data de 5 de desembre de 1976, amb número del Dipòsit Legal, imprès a la impremta Marquet del Carrer d'Orís. Es va fer a aquella impremta fins al número 8, d'abril de 1978. Els set primers números tenen un format petit, aproximadament de 15,5 x 21. El número 8, encara fet a la impremta, canvia de format i és de 23,5 x 32.

 La portada del primer número de Caliu

Tots aquests números fets a l'impremta porten un editorial a la portada i tenen una segona pàgina dedicada als crèdits on consta el Consell de Redacció, els col·laboradors del número, i les dades pròpies de la publicació, en canvi no tenen cap índex o sumari. Des del número 9, de juny de 1978, la revista es fa amb la nostra multicopista: tots en format foli, amb la portada il·lustrada i sempre amb un editorial que l'encapsala a l'interior; algun número no fa ni menció del Consell de Redacció i no hi surten ja més llistes de col·laboradors.
La pàgina de crèdits del primer número de Caliu


Aquí tinc una qüestió molt fonamental a remarcar: com era la meva presència i participació a la revista. Hi vaig ser sempre molt present però us vull deixar molt clar que m'havia plantejat molt com hi havia de participar: els nens i els adolescents necessiten la presència de l'adult que els encoratgi, els estimuli, els suggereixi discretament algunes coses, els ajudi fins i tot a veure determinades incoherències que puguin cometre, però que ha de saber posar-se a distància de manera clara per permetre que siguin realment ells qui creen, qui imaginen, qui redacten i porten a terme les coses des d'ells mateixos. Si no es vigila molt això es pot convertir en un domini dissimulat, en moure els fils des de l'ombra, en manipular-los, però modestament crec que ho tenia clar i que no va ser gens així. Espero que qui tingui bon olfacte ho pugui anar observant a les pàgines del Caliu mentre hi vaig ser.
Potser ara no us seria fàcil trobar els diferents números de la Revista. Estic convençut de que una colla d'anys més tard en vaig portar una col·lecció al fons local de la biblioteca Dos Rius però, sigui com sigui, allà no n'hi ha ni rastre actualment, qui sap si pot haver quedat incorporada al fons local de silencis volguts i imposats pels déus...
El Caliu, doncs, ens farà caliu a partir d'ara en la petita història que narrem en aquest blog; em sembla un document preciós que ens permetrà accedir a la vida de l'escola d'aquella època des de l'atalaia privilegiada dels alumnes. Procuraré fins i tot anar-vos-en escanejant determinades pàgines per tal que hi pugueu tenir alguns accessos directes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada