diumenge, 5 de maig de 2013

La gimnàstica i l'esport al Col·legi

Al principi a Primària es feien simplement certs exercicis de gimnàstica  a càrrec del mateix mestre de cada classe i em sembla que depenent de la voluntat i preparació de cada mestre, però els alumnes de batxillerat sí que tenien una formació especial en aquesta qüestió que estava encomanada a en Josep Torredà que feia, crec jo, una bona labor i amb competència; al final de curs s'havien de sotmetre també en això a uns exàmens que qualificava el professor de l'Institut de Batxillerat nometat per la Falanje per això i per a la "Formación del espíritu Nacional". Feien les taules reglamentàries de gimnàstica i al final feien una estona de jocs diversos. Però en Torredà va deixar-ho, crec que per motius de feina al seu taller, i vam contractar el Sr. Jaume Jutglar i senyora que ja treballaven en altres escoles de la comarca: ell s'encarregaria dels grans i ella dels petits. Recordo que sobretot ell era un home molt entusiasta que comunicava esperit de superació i que tenia molta marxa; des del primer moment va desbordar l'àmbit dels patis de l'escola, muntava marxes per determinats indrets del poble i finalment vam acabar fent ús fix de l'estadi municipal crec que totes les tardes de la setmana, un dia amb una classe i l'altre amb una altra. Lo que jo recordo és que tot era una mica caòtic però que aquest caos quedava relativament compensat per aquell gran entusiasme que encomanava per tots cantons. Feia bones taules de gimnàstica a ritme dur i després es feien diferents esports. I va començar a organitzar la participació en diferents competicions comarcals i de més enllà i tot. Al primer número de "Punt i a Part" es parla de la participació en el cross de Sentfores, el número 2 explica la participació en el "Jean Bouin" concentració atlètica feta a Barcelona amb el patrocini del seu ajuntament, i a la mateixa revista hi surt una crònica d'un partit de bàsquet jugat contra l'equip SAMI que no podem saber d'on era: vam guanyar per 14 a 37. Al número següent de la revista es publica una entrevista amb l'entrenador del Club Balonmano Torelló on manifesta el gran futur que veu al Col·legi en aquest esport i explica que portaran ben aviat unes porteries al pati del Col·legi i que ja les tenen a punt. Jo no recordo que vinguessin mai...
D'aquesta experiència amb en Jaume Jutglar personalment en guardo un record molt agre-dolç. Aquella gran activitat física acompanyada d'engrescament em semblava molt positiva però aquella organització desorganitzada sempre em tenia en tensió i em tocava anar-ho vigilant d'aprop. I per un altre cantó confesso que l'esperit competitiu que infonia constantment en els alumnes no em feia gens de gràcia. De fet era lo que es portava arreu i crec que encara es porta i potser més i tot, però he de dir que aquest esperit de rivalitat i competició no lligava en res amb la meva manera de pensar i d'entendre l'educació. Sí que l'esport es fonamenta en la col·laboració entre els membres de l'equip, i en això em semblaria molt positiu, però sempre de cara a guanyar un rival, de sortir vencedor sobre un altre, i això encara ara no ho he paït. Ho podríem discutir, jo em limito a posar les meves cartes sobre la taula en aquesta qüestió, per això poden servir les mil pàgines lliures d'aquest blog per discutir-ho amb qui en tingui ganes.
Unes fotografies que tenia guardades i que ara us acompanyo aquí em fan recordar que també participàvem en petits campionats que organitzava a la comarca la Coca-Cola. Feien concursos de redacció cada any a nivell de tot Espanya i els finalistes podien arribar a la final de... Madrid, és clar. En aquests campionats de futbol potser també, però ho recordo menys.

Aquí s'hi  poden reconèixer molts cocacolers: Quasi els reconec tots pel nom: en Joan o en Severí Gallach, en Jordi Juvanteny, en Joan Constansó, en Manel Bofill, en Ramon Tort, en Ramon Camprubí, en Joan Font Llorens, en Joan Salarich, l'Albert Vilaregut, en Jaume Romeu, en Vicens Català Parés, mig Lluís Miró i tres o quatre més que no es veuen bé o que no recordo com es diuen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada