dilluns, 6 de maig de 2013

Inculcadors


Em sembla que encara ara si ens poséssim a parlar a fons sobre què entenem per educació i per educar amb gent que a casa, a l'escola o on sigui es dediquen a aquesta tasca, descobriríem que de fet ens movem en postures ben oposades i contradictòries, fins i tot mirant el conjunt d'accions educatives d'una mateixa persona. Si intento mirar-me a mi mateix en aquelles èpoques em veig realment molt contradictori amb dues creences fonamentals en convivència forçada: havia après bé que havia de treballar per canviar les persones a través de la persuasió, de la prèdica, del donar bon exemple, en definitiva a partir d'inculcar, de ficar dintre dels altres unes doctrines i uns valors que els guiessin per la vida, fer els altres a imatge de Déu o de qui sigui, en definitiva si ho pensem a fons, deixar l'altre sense la responsabilitat final de fer el propi camí en plena llibertat dintre seu i en col·laboració amb els altres. Per altre cantó creia en el valor fonamental de que cada persona aprengués a pensar pel seu compte, tingués projectes propis, fos responsable dels seus actes i decidís què fer i com fer-ho des del fons de la seva consciència i volia treballar per fonamentar aquesta llibertat i autonomia. Des d'aquí m'ha semblat desviat el pensar que a l'escola, al carrer, a casa, s'hagi de fomentar i impulsar la creativitat de les persones, perquè sé de bona font que això ho tenim tots ben viu des de que naixem; lo que cal és alliberar-nos dels obstacles que obstinadament posem a aquesta llibertat i creativitat pròpia i dels altres. Si no tenim ben clares aquestes qüestions tots plegats col·laborarem en crear un món on lo que realment val és la dependència, l'obediència a doctrines i consignes, l'anulació real de les persones, per més filigranes pedagògiques que es puguin anar fent. Si no som radicals en aquesta qüestió, les reformes i millores pedagògiques a tots els nivells fàcilment serviran per tapar i fer boniques les vergonyes de les educacions que en sentit inculcador es proposen des dels poders de tota mena i a tots els nivells.
Vist des d'ara he de dir que durant molts anys va predominar en mi la postura de missioner i de predicador, d'inculcador; la visió realment alliberadora que he mig descrit era més teòrica que real, però de fet em va fer possible d'anar emprenent camins nous en aquest altre sentit que és el que realment tinc ara molt clar a la consciència i que em permet el somriure distant quan algú pretén vendre'm gats per llebres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada