divendres, 10 de maig de 2013

I aprendre a escriure

Escriure es pot fer amb lletres i números, amb notes musicals, amb gestos corporals, pintant colors en una tela, fent teatre, mímica o titelles..., de mil maneres diferents podem expressar lo que pensem i sentim dintre nostre. És treure de dintre la gran riquesa i vida interior que tots tenim pel sol fet de ser persones humanes. Lliurant-ho als altres ens alliberem nosaltres mateixos i ens enriquim més i més perquè de fet viure és comunicar-se. Però, com deia ahir que passa amb el llegir, ja se'ns espera de petits per trencar també aquesta expressió pròpia i personal i convertir-nos-la ben aviat en "la voz de su amo"; ja no seré jo qui m'expressi sinó els poders que a través meu imposen la seva visió, les seves normes i doctrines; i, com aquells gramòfons antics que portaven escrita aquesta expressió en castellà a la seva trompa, nosaltres aprenem a no expressar-nos sinó a expressar veus alienes: podem arribar a cantar melodies ben precioses, però si no provenen del cor, seran això, "la voz de su amo".

En teoria l'escola és un gran auxiliar del nen per fer aquest aprenentatge d'espressió pròpia, però de fet dóna si els dóna, determinats instruments lingüístics que com a tals poden servir per a tot però que de fet han sigut programats per aconseguir moltes i bones "veus del seu amo". El nen de ben petit viu una poesia, dibuixa magníficament de manera espontània, riu i plora com li surt de dintre, expressa lo que sent i lo que comença a pensar; i l'observador atent haurà de comprovar com en pocs anys i de manera progressiva el nen va perdent aquella expressió lliure pròpia per convertir-se en la veu dels altres: potser farà poemes, cantarà, farà teatre... però en tot es farà expressió freda i sense ànima d'algú que li ha robat l'ànima pròpia.
A vegades diem que no sabem escriure, que no ens sabem expressar i això pot voler dir coses diferents: no hi ha dubte que molts realment van fer un mal aprenentatge dels instruments lingüístics i això pot ser impediment considerable de l'expressió pròpia com ho és que algú vulgui fer melodies pròpies sense tenir nocions de les notes i de tècniques de solfeig; però jo crec que els problemes fonamentals ens vénen encara molt més de les pors a manifestar-nos tal com som i sentim realment. Sabem de fons i per experiència pròpia que el poder, l'amo, persegueix els qui no accepten convertir-se en la seva veu i dóna premis als qui ho fan diligentment. Sabem que no se'ns tolerarà fàcilment que aprenguem realment a escriure i sobretot que ens posem a fer-ho.
Per això hi ha qui s'atrebeix a expressar tot això de manera contundent però real: "el poder mata", el poder necessita destruir realment les persones i fer-les robots al seu servei i per això l'educació a l'escola, a la llar, al carrer, si no s'està molt atent i previngut, ja podeu entendre lo que fa... Qui pretengui educar que es plantegi abans o quan pugui si ho farà al servei del nen o al servei de qui, que les garses són garses i les perdius són perdius, per més que ens esforcéssim en confondre-les.
Aprendre de lletra, i de lletra menuda.

1 comentari: