dilluns, 20 de maig de 2013

Cel amunt, Sant Fortià!

Al Caliu número 1, en Pere Adam fa un article sobre la festa de Sant Fortià i diu entre altres coses: "El típic berenar i la pel·lícula, que amablement no sé qui ens regalava, tampoc per nosaltres els escolars, ha estat vista el diumenge de Sant Fortià. Les excuses que ens han donat de no haver-hi local adequat són raonables, però sense això i aquell caliu que fa falta, la festa de Sant Fortià no ha estat la de l'any passat, ni la de l'any passat no l'altre... i així fins arribar a la major esplendor de la festa", i acaba fent una premonició de lo que passaria potser ja l'any següent o poc després amb la festa: "I no ha pensat ningú que si anem fent així, la diada de Sant Fortià acabarà igual, penso, que la Festa Major de Torelló o que la bonica excursió del dijous llarder que per problemes de programació se'ns ha vist anul·lada fa ja un parell d'anys?"
Potser no es justifica que en aquell temps es deixés perdre aquella festa que probablement era, a tot Catalunya, l'única festa popular dels nens i organitzada en bona part per ells mateixos a través dels "pabordes", els representants elegits de les diferents edats i escoles del poble. Una clau de la devallada d'aquella jornada festiva anual tan característica s'insinua ja a l'entrevista que fa en Josep Maria Fontserè a la pàgina següent del número amb el director del Col·legi Vall del Ges. Una de les qüestions que li planteja és: "Potser a nosaltres ens va passar que no vàrem tenir quasi cap mostra de recolzament per part dels professors, va passar així al seu Col·legi? La seva resposta desmenteix rotundament que faltés aquell recolzament per part dels professors de la seva escola. 
L'entrevista es clou amb aquesta nota de l'entrevistador: "Referent a la pregunta sis, he de dir que quan és festa per l'alumne ho és pel mestre per tant si els alumnes participaven de les proves esportives i artístiques, els mestres tenen tota l'obligació de col·laborar-hi, com a mestres que són; havien de participar-hi a la seva manera i amb allò que els hi toqui, com pot ser anar a seguir al col·legi en les proves esportives, cosa que en el nostre cas no es va aconseguir gens ni mica."
Els directors de Caliu veuen que s'esfondra Sant Fortià i ho atribueixen molt a la desídia dels professors del Col·legi i sembla un argument consistent; realment aquella festa entranyable i de llarga tradició al poble crec que ja no es va refer i que se'n va anar ben aviat aigua avall o cel amunt. Com deiem l'altre dia els nens i els adolescents estan plens de vida però necessiten tenir al costat la presència engrescadora dels adults; ja es veu aquí com ells mateixos n'eren ben conscients.
De fet tot és molt relatiu i morta una festa o qualsevol activitat sempre en poden néixer deu mil al seu costat; no faltaran mai llavors de vida que brotaran amb ufana si troben una terra saonada que les aculli i mans que en tinguin constant cura.

1 comentari:

  1. He pogut constatar com al Caliu nº 6, nou alumnes de 2on. d'E.G.B. parlen de la festa de Sant Fortià de l'any següent 1977. Entre tots expliquen que van fer jocs d'explotar globus, bitlles, curses de sacs, curses d'anar a poc a poc, curses de bicicleta, música i cançons, dibuix, pintura, gimkama... Més tard ja no trobo que es parli més de Sant Fortià.

    ResponElimina