divendres, 31 de maig de 2013

Aquella Festa de l'Arbre

 Portada del número 6 del Caliu (desembre de 1977)


Com deia ahir la festa venia a ser una culminació de tot un seguit d'accions d'acondicionament, millora i reordenació dels espais que ja vaig intentar explicar.
Parlem-ne a través d'una selecció de textos d'aquest número 6 del Caliu:

Per començar podeu llegir la referència que en fa l'editorial que reprodueixo més amunt i també l'escrit d'en Josep Vivet que podeu trobar més avall a la segona imatge.
Diuen en Jordi Solanich i l'Antoni Pladevall, alumnes de 1er. de Formació Professional a l'article titulat 'La Festa': "La diada va tenir força afluència de gent: tots junts formàrem un ambient festiu. La quitxalla es va entusiasmar al veure com va quedar el pati després d'haver-hi plantat els arbres i les tuies (...) Cap al pati de dalt s'ha dit! Anem-hi tots! Allí els alumnes de parvulari, primera etapa i representants de segona etapa feren unes actuacions musicals. Seguidament els de vuitè repartiren les castanyes. Després, recordeu els jocs que es van fer entre les persones grans? (...)
I en Francesc Suñé, del mateix curs, fa el poema titulat "Núvols, arbres, ocells, nosaltres..." :
Els núvols passen pel cel,
la verdor dels arbres,
el jugar dels nens,
conflueix amb el piular
dels ocells,
amb el passar
dels núvols.

El sol sembra les estrelles;
nosaltres l'alegria
d'un espai verd.



Les pàgines 2 i 3 del número 6 del Caliu

A continuació es publica un qüestionari que demana per què s'ha fet la festa i què te n'ha semblat. El contesten dos alumnes i tres professors. No ho puc reproduir tot, em limitaré a seleccionar algunes frases de cadascú d'ells:
Diu en Boixadós: "S'ha fet per arreglar una mica el pati de baix. Jo crec que bé, perquè els petits es podran divertir més i els grans també."
La Carme Guarch diu, contestant la segona pregunta: "Tant la preparació com la festa en sí  han estat molt positius; moltes són les hores que els pares i mares organitzadors han dedicat a la festa. Els ho agraïm molt! Els nanos també s'hi van fer, i molt! (...) L'experiència ha valgut la pena i no ha de ser l'última, doncs amb aquestes coses anirem donant vida a la nostra escola. L'ESCOLA és de tots els qui la formem i tots hi hem de col·laborar."
La Fàtima ressalta també l'acció conjunta: "Com que el Col·legi és de tots, tots hi vàrem poder participar: els nens més petits plantant tuies i cantant cançons; els més grans torrant castanyes i ajudant els més petits; i els encara més grans, els pares, jugant, cosa que suposo que no feien des de fa molt temps."
L'Emili Viñas comenta: " (...) El fet concret de plantar símbols de vida i de joia entre quatre parets mortes que, per més que les facin vibrar els petits amb els seus crits i corredisses, continuen essent tristes i fosques." (...) Acaba dient: " Des del meu indret com a 'torrador de castanyes', haig d'agrair la col·laboració d'uns pares que varen fer més lleugera la meva tasca."
Finalment, diu en Josep Mª Garolera de 8è. d'E.G.B.: " La festa s'ha fet perquè pares i petits poguessin prendre part directament en una cosa que, encara que als nois més grans del Col·legi no els hi sembli, és de tots" (...) " A mi em va agradar molt, i encara que diguin que l'economia del Col·legi està fotuda, si hi ha tanta participació com la que hi ha hagut en la festa de l'arbre, aquest podrà ser l'inici per fer moltes més coses pel bé del Col·legi."
Queda prou ressaltada per tots cantons la idea de que el Col·legi és de tots. És clar que sí, però si s'havia de dir tant és senyal de que de moment era més un bon desig que una realitat palpable i continuada. I queda per treure totes les conclusions d'aquesta frase: què vol dir que és de tots i com s'ha de portar a la pràctica quotidiana. El Col·legi era realment dels nens i sobretot dels més marginats, problemàtics o inadaptats,...? Calia continuar qüestionant-ho.
Aquella festa i lo que significava, els passos donats recentment en l'acondicionament dels diferents espais, els arbres i les tuies del pati... diríem que eren alguns passos concrets en aquest sentit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada