dijous, 9 de maig de 2013

Aprendre a llegir...

"Aprendre a llegir i a escriure", o com diu la cançó popular "La Mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a aprendre de lletra". Un bon resum d'un objectiu molt prioritari de tota persona en aquest món i la funció primordial que ha de complir la institució escolar des de parvulari fins a la universitat: assistir adequadament les persones a aquest aprenentatge del llegir i de l'escriure. I el bon professor, el bon pare... és aquell qui d'entrada sap ell mateix llegir i escriure i que té la voluntat ferma de comunicar-ho als altres. 
Parlem avui de la primera part, del llegir, i ja parlarem de l'escriure un altre dia. Llegir és interpretar cara a cara i sense ulleres la realitat del món que ens envolta i les coses que passen a cada moment al nostre entorn pròxim i llunyà, escrits en imatges fotogràfiques, artístiques, coses que es produeixen davant nostre, escrites en lletres o en números o en partitures musicals, en imatges de tota mena. I això que semblaria tan normal i tan senzill és de fet una de les coses més difícils de fer ja que, veient-hi negoci, ens hi han muntat òptiques a cada cantonada que ens ofereixen ulleres variades per fer-nos veure aquesta realitat en les formes i colors que interessen els òptics de torn; i de fet ja han aconseguit posar-nos les ulleretes des de que naixem... D'aquestes ulleres se'n diuen "ideologies" i les portem tan arrapades a la pell que ens costa moltíssim adonar-nos de que no som nosaltres mateixos qui llegim: ens pensem que pensem tal cosa i resulta que són uns altres qui les han pensades per nosaltres, els han donat formes i colors i ens les han imposades a la seva manera amb una discreció magistral... No és gens fàcil llegir realment des d'un mateix! Això és, com deia més amunt, lo que hauria d'intentar ensenyar l'escola a tots els nivells però resulta que aquesta també ha sigut creada com a òptica d'ulleres i que els seus encarregats solen ser òptics més o menys qualificats que compleixen precisament la missió inversa a la lectura pròpia i personal de cadascú: parlant amb plata, s'encarreguen d'imposar la ideologia de qui els paga per fer aquella feina.
Així, doncs, per aprendre a llegir realment s'ha d'aprendre abans a desllegir, a treure's les ulleres, i encara més abans d'això, a adonar-nos de que ja portem aquelles ulleres, perquè, si no,  no ens les podrem pas treure.
A més de tot, tant per llegir amb ulleres com sense necessitem lo que se'n sol dir "comprensió lectora", desenvolupar la capacitat mecànica de lectura de les lletres i frases escrites o d'imatges de tota mena. Recordo bé un experiment que vaig fer el primer dia de classe de matemàtiques quan, com vaig explicar fa uns dies, vaig ser tutor de quart curs d'E.G.B.: Vam obrir tots la primera pàgina del flamant llibre de text que faríem servir durant aquell curs i un dels alumnes va començar a llegir poc a poc per a tots en veu alta el primer pàrraf d'aquella primera pàgina i li vaig fer repetir un parell de vegades més. A continuació vaig demanar què havien entès i realment només tres o quatre dels quaranta de la classe eren capaços de dir-me alguna cosa sobre aquell trosset que havíem llegit i rellegit. De què podria servir aquell llibre durant el curs? Experiències així serveixen per aterrissar realment en la realitat que tenim al davant; no és còmode de fer-ho i s'ha d'estar a fons disposat a mirar a la cara la vertadera realitat de les situacions per molt lletja que se'ns presenti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada