dimecres, 3 d’abril de 2013

Sobre ordre i disciplina

Un tema fonamental a plantejar és el de la pedagogia de l'època. A mi em costa molt distingir un període de l'altre i a més, m'agradi o no, només en puc tenir la perspectiva de professor. Però en diré unes quantes coses que puguin incitar la gana de parlar-ne a altra gent.
Començo avui per donar unes pinzellades sobre l'ordre i la disciplina a través d'alguns petits detalls que poden servir per analitzar lo que passava allà dintre: Quan tocàvem la campana per entrar es formaven files silencioses al davant de cada una de les tres portes del davant i al peu de l'escala del darrera, era com una manera de tallar el joc i posar-se tothom en forma per començar la feina. S'entrava i es pujaven les escales en silenci. No recordo si es resava alguna oració al començar. Es controlava a través de les notes d'assignatures i de les notes de conducta. Això s'havia regulat a través d'un sistema de tarjetes que va portar la Srta. Marta i potser el matrimoni Luri-Carrascoso que van arribar al Col·legi un any o dos més tard: unes targes verdes rectangulars que portaven el segell del Col·legi; se'n donava una quantitat fixa, crec que vint, a cada alumne i les podia anar perdent a través de falles de comportament. Crec que els càstigs físics no eren gens habituals tot i que es pugués escapar algun clatellot de tant en tant, és a dir, ja no era gens benvist però menys estricte que ara: jo recordo que una vegada vaig arribar a perdre el control i vaig donar unes bufetades a un alumne, però sempre més en vaig tenir mala consciència i encara ara recordo exactament el lloc, la cara i el nom de l'alumne en qüestió, vull dir que em va afectar molt... Es castigava fent quedar a la classe un temps determinat al final de la jornada: era sobretot una especialitat de Mn. Coll que havia arribat al punt de que ja els alumnes comptaven en que el seu horari habitual era més llarg que el dels altres, és a dir que, com diríem ara, ja ho tenien normalitzat. També s'expulsava de classe, s'enviava alumnes a visitar el director a rebre una reprimenda... És a dir que de manera relativament suau imperava la forma de fer habitual de la nostra societat fins encara ara: funcionament a base de control. Lògicament sempre quedava la possibilitat de cridar els pares a consulta per implicar-los en els problemes i fer-los exercir la seva "autoritat". Sempre recordaré les paraules que em va dir el Sr. Arbós el dia que vaig arribar al Col·legi: "Vostè ha de fer a les classes una entrada de cavall, després ja tindrà temps de suavitzar-ho..." I sé que li vaig contestar que no ho faria, que pensava d'una altra manera... I mireu que el Sr. Arbós era un home ben respectuós sempre amb els alumnes i bon professor, però em va dir lo que tocava en aquella època i situació. També suposo que en plena època franquista a petits i grans ens era més fàcil que ara guiar-nos per criteris d'autoritat, tots erem molt més "bons creients" i domats i el principi d'autoritat i d'obediència ens havia arribat fins al moll dels ossos. Un altre exemple de lo que funcionava en aquella època és que una colla de professors tractaven sempre de vostè a tots els seus alumnes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada