dissabte, 6 d’abril de 2013

Tot fent-ho se n'aprèn

Més avall trobareu l'escrit que ens va fer la Teresa Terricabras, "la Terri", el passat dia 4. Ella ja inaugura el parlar d'aquesta nova època que començava pel setembre de 1968 amb el canvi de l'estructura i la corresponent arribada dels nous mestres. Jo per començar a parlar-ne vull ressaltar alguna cosa d'aquest escrit de la Terri; quan ella diu "Una escola que estimava els nens i les nenes...", i parla del text lliure, de l'alumne investigador i cooperatiu, de la revista escolar...
És que el canvi que ens proposàvem mirava cap a això. Jo diria, en poques paraules, que proposàvem fer que els nens fossin realment el centre de l'escola i els seus grans protagonistes i que es cregués pràcticament en la seva capacitat, originalitat, creativitat i inventiva, i vèiem possible d'anar-los ajudant a canviar aquell sentit competitiu que trobaven a la societat per un altre que partís de la col·laboració i cooperació amb els companys i amb tothom. Crec que si anem mostrant l'activitat concreta que es portava a terme us anireu adonant de que aquest era realment el nostre taló de fons.
La Teresa cita "Rosa Sensat" i Freinet i realment en aquells anys ells ens van ajudar bastant, però d'una manera més general ens inseríem en tota una tradició pedagògica molt més antiga i molt ampla i tots sabíem més o menys qui era Pestalozzi, la senyora Montessori, Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna i les escoles racionalistes que van néixer com volets per tot Catalunya sobretot després del seu assassinat a rel de la Setmana Tràgica el 1909. I llegíem el llibret "Carta a una mestra" dels alumnes de l'escola de Barbiana (Itàlia) que havia creat un capellà sorprenent que es deia Lorenzo Milani, i sabíem també alguna cosa de la labor alliberadora de la pedagogia de Paulo Freire al Brasil...
Sabíem una mica de tot però molt poc de res, però com diu la Teresa, ens movia la gran il·lusió de que l'escola arribés a ser alliberadora i transformadora de la societat i no un lloc d'aprenentatge de l'obediència i la submissió...
I sense adonar-nos-en massa ens movíem dintre d'una gran contradicció: veníem a ser modestament continuadors d'aquelles tradicions i de les escoles racionalistes contra les quals s'havia volgut lluitar vuitanta anys abans creant el Col·legi. Ben clar ho diu en Fortià Solà a la seva "Historia de Torelló", vol. I , pàgina 656: "A la tarda del 30 de setembre del citat any 1888 la nova obra és solemnement beneïda pel bisbe de Vich Morgades, la munificència del qual no es quedarà endarrera davant el sacrifici dels torellonencs, i pel contrast que representa la creació d'una escola netament catòlica en aquests anys que l'apòstata Bartomeu Gabarró fa per les escoles laiques d'aquest país una terrible campanya. Sens dubte, l'escola religiosa de Torelló respon a una reacció contra l'ambient funest d'aquests dies".
Començàvem a caminar per camins nous, com deia sabent una mica de tot i molt poc de res, però ens movia una gran il·lusió i com diu l'adagi "tot fent-ho se n'aprèn".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada