dilluns, 1 d’abril de 2013

Memòria del periode 1966-1979

Sóc en Ramon Gabarrós. La meva imatge i nom usats de "Pit-roig" els tinc adoptats des de fa anys per a les meves participacions a internet. Vaig arribar al Col·legi l'any 1966, als meus vint-i-cinc anyets, nomenat pel bisbe com a "capellán maestro" i dos anys més tard vaig ser escollit per la junta de pares com a director i vaig exercir com a tal fins a l'assemblea extraordinària de pares de juny de 1979 en que es va rebutjar per majoria la meva trajectòria pedagògica i educativa. Ja ha plogut molt des de llavors però m'ha semblat que refrescar la memòria era una bona manera de participar en la celebració d'aquest aniversari dels 125 anys.
Em proposo construir un espai molt informal i no pretenc pas fer cap tractat de res. Sense ordre ni concert aniré parlant de lo que em passi pel cap a cada moment o intentant seguir la veta dels possibles participants en aquesta conversa. Ho acompanyaré de les poques i mal fetes fotografies que guardo al calaix. Sí, vull obrir simplement una conversa amb qui vulgui, i les converses, ja ho sabem, segueixen sempre camins imprevisibles, són obertes. Però van ser uns anys molt centrals a la meva vida, vaig aprendre molt dels grans i dels petits, de les coses que em semblaven bones i interessants i de les que se m'apareixien com a rutinàries, pobres i mesquines, que de tot es pot aprendre... N'estic molt content i agraït i per això en parlo...
No sé si interessarà a ningú seguir aquest blog, m'agradaria que fóssim una colla però m'atreveixo a iniciar-ho perquè encara que no hi vulgués participar ningú a mi ja em serviria perquè sempre és molt sa recordar i fer memòria de la nostra petita història personal viscuda en companyia d'altres persones. Convido especialment els qui varen ser alumnes i als seus pares, als qui eren professors o que havien format part de la junta de pares... i a veure si els records d'uns i altres s'assemblen i es lliguen o es contradiuen però enriquint sempre la nostra experiència personal.
Jo tinc ganes de parlar de les vivències de classe, dels jocs, de les excursions, acampades i colònies, de la gran riquesa humana d'aquella comunitat educativa, de persones singulars que hi vaig conèixer, d'hàbits i maneres de fer de l'època a l'escola.
A l'encapçalament hi he posat la imatge de la Gioconda o Mona Lisa: el seu somriure fa molt temps que m'interessa i jo hi veig moltes coses que ara aquí no puc explicar però que ens poden guiar: un puntet d'humor sempre, una relativització de les coses, una mirada de profunditat senzilla...
Si algú vol s'hi pot apuntar i així podrà participar-hi directament sempre que en tingui ganes, però si no us hi apunteu sempre podeu entrar a veure lo que es diu sense implicar-vos-hi. Feu com vulgueu però hi esteu convidats al nivell que us plagui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada