dimarts, 2 d’abril de 2013

Situem l'organització del Col·legi l'any 1966

Quan vaig arribar al Col·legi hi havia una estructura curiosa que convé que tinguem en compte: un parvulari privat que regentava la Maria Treserra Faja (de Can Llamp) pel que havia passat una part important de la gent del poble perquè va durar anys, una escola primària dels quatre primers cursos, situada a la part vella de l'edifici, que funcionava com a "Consejo Escolar Primario"; això traduït al català vol dir que era com una escola nacional ficada dintre d'una escola privada: uns mestres nacionals que eren nomenats des de la inspecció de Barcelona i que per tant eren independents dels criteris que puguessin tenir els pares..., només es podia intervenir relativament perquè des de la Junta de Pares se'ls donava un sobresou mensual de tres o quatre mil pessetes però el meu record és de conflicte permanent basat en una constant petició d'augment de sobresou, i quan se'ls concedia passaven un parell de setmanes de tranquil·litat però ben aviat tornaven els núvols negres de la queixa, ja tornaven a reclamar que es repetís l'augment i a les hores del pati es passejaven tots junts amunt i avall amb cara de pomes agres debatent sobre la injustícia que se'ls feia, i això ja formava part de la quotidianitat. El director era Don Enrique i puc recordar altres noms que puc precisar menys: José María Valdecantos, el Manolo que era simpàtic... Durant un temps també hi va estar ficat en Claudi Prieto però no recordo com ni per què. El Sr. Albert Arbós era el director del Col·legi posat per la Junta de Pares i que a més era director oficial del Ministeri per l'altra secció de batxillerat, però era una persona responsable i molt patidora i les passava negres amb aquest tema dels mestres i amb altres qüestions que aquí no vénen ara a to. Aquests estudis de batxillerat elemental (de 1er. a 4t.) venien a continuació dels quatre primers cursos de Primària i funcionaven el règim de CLA (Colegio Libre Adoptado), una altra barreja entre lo privat i lo públic: el Ministeri hi posava i pagava dos professors, un de Lletres que era el Sr. Arbós i un de Ciències que era el Sr. Josep Maria Franquesa de Vic.
 Excursió dels professors de batxillerat al monestir de Sant Joan de les Abadesses el dia de Sant Tomás, patró de l'ensenyament mitjà, març de 1967 o 1968. D'esquerra a dreta: Sr. Arbós, Josep Prat Ayats, Maria sra. d'Arbós, Mn. Coll, Sra. de Franquesa, Sr. Franquesa i un no-identificat.
 
La resta de professors d'aquell moment érem la Marta Roqué, durant algun període el Josep Prat Ayats, el Claudi Prieto, en Jaume Puigdecanet, en Josep Torredà professor de gimnàstica... i els dos capellans Mn. Xavier Coll, rector de La Vola, que ja feia algun any que hi era i jo mateix: des de no cobrar quasi res ni tenir seguretat social ajudàvem a mantenir la precària economia de la casa. Mossèn Coll havia substituit a Mn. Joan Guiteras i jo vaig venir a substituir a Mn. Mariano Centelles. La gent recordava molt l'anterior a Mn. Centelles, Mn. Bosch de qui es comentaven una bona colla d'anècdotes, entre elles la de que va sortir al carrer amb un pot de pintura i un pincell a esborrar d'una Vespa aparcada al carrer de Sant Miquel la figura d'una noia amb poca roba que portava de mascota. Segur que queden gent que podrien recordar anècdotes d'aquesta persona singular; ja sé que és sortir una mica de tema però potser algú s'animarà a fer-ho. Tristement tenia una espina al cor que el va fer marxar de Torelló: acompanyant una colla de nens a banyar-se al Ges van tenir la gran desgràcia de que se'ls va ofegar un nen de la família Cabezas i això en Bosch no ho va poder pair.
No cal dir que era un col·legi de nens: de nena només en rondava una pel pati: la de la Rosario, la portera que tenia el pis al capdamunt de l'edifici, a la part nord.
Ja ho sabeu, el temps esborra moltes coses de la memòria i te'n dóna visions que a vegades poden ser poc fiables, però val més això que res i si altres us animeu a dir-hi la vostra ampliant, contradient o preguntant sobre tot això que vaig explicant potser podrem arribar molt més enllà en moltes coses.
Per avui prou, quan torni continuaré parlant de la marxa del Col·legi i deixaré aquesta petita marrada que acabo de fer.

4 comentaris:

  1. Ramon,em sembla que hi havia també el Sr. Feixes al Col·legi en aquella època, és així?
    MAssumpta Verdaguer

    ResponElimina
  2. No, crec que el Sr. Feixes havia mort una mica abans de que jo arribés, potser el mateix any 1966. Crec que ell havia sigut anteriorment director del "Consejo Escolar Primario" abans de Don Enrique però no ho sé segur; recordo que se'n parlava molt i era valorat com a bon professor. També ara penso que potser la seva filla Maria Dolors al principi també va treballar al Col·legi però no ho recordo, li podríem demanar tot a ella. Com falla la memòria!

    ResponElimina
  3. Recordo el Sr. Arbós. El recordo com un mestre diferent . Amb els dits grocs tacats per la nicotina de l' eterna cigarreta. Segons els meus records explicava la classe d' história amb un entusiasme que va aconseguir que algun alumne seguís llegint i investigant pel seu compte. Coneixent la seva passió per l' historia em comprava la revista Historia y Vida , m' informava d' algun tema, el treia a classe i el sr. Arbós ens donava una classe magistral sobre el tema. Així s' acabava el temps i aconseguiem que no ens preguntés per la lliçó que realment tocava aquest dia.
    Qunat en Ramón Gabarrós el tema era més complicat. Era un capellà "progre" acabat d' arribar que a estones era còmplice d' actes culturals , a vegades clandestins, i per l' altra banda havia d' exercir la seva autoritat de professor dins una institució . (No oblidem que llavors era capellà). Aixó era bastant dificil d' assumir desde el punt de vista d' un adolescent que encara es pensava que la vida era blanc o negre, sense matisos.

    ResponElimina
  4. Sí, era molt contradictòria la meva vida, realment jo tenia relativament clar lo què volia i lo que detestava, però només hi podia anar a través d'un procés llarg i no gens fàcil ni còmode perquè significava molts enfrontaments, fins i tot amb molts racons de la meva consciència.
    Recordo que vivia molt malament aquesta contradicció que els adolescents més inquiets captaveu tan bé i rebutjaveu. Tinc clar que amb la vostra actitud exigent alguns em vau ajudar a fer passos d'alliberament. I vaig tenir clara també per sempre la lliçó de la radicalitat, de que realment les coses són blanques o negres, de que estem en un cantó o en un altre, i de que no s'hi val a passar-se la vida justificant-se i posant pedaços. Donant-nos temps i entenent que tot es fa procesualment, pas a pas cap a un horitzó que vegem clar i que ens allibera.

    ResponElimina