dilluns, 29 d’abril de 2013

Saltirons al Liceu

Parlarem avui d'unes accions que vam fer al Col·legi que us podrien semblar insignificants, però  que ens conviden a pensar en la importància de les petites coses en la vida de les persones i dels grups. Em refereixo a dues visites que vam fer durant aquells anys amb grups de seixanta o setanta alumnes al Gran Teatre del Liceu. En aquells anys regentava aquell Liceu un gran entusiasta de l'òpera, el Sr. Joan Antoni Pàmies, que com a tal es proposava també una magnífica causa: fer-la conèixer als nens i nenes d'arreu de Catalunya. Li vaig escriure i la seva resposta positiva i entusiasta no es va fer esperar, ens donava dia i hora i encara ens agraïa el nostre interès. No aconsegueixo recordar quines òperes vam anar a veure i escoltar, però de fet ell mateix ens la proposava pensant en que fos tan adaptada als petits com fos possible; potser una vegada va ser el Nabucco però no ho podria assegurar, si fos així el calendari del Liceu d'aquella època ens diu que aquesta òpera s'hi va interpretar el dia 4 de febrer de 1970. També em semblava que l'altra podria haver sigut La flauta màgica, però no he trobat que l'haguessin programada mai durant aquells anys.
Jo mateix em vaig sorprendre del gran interès que van manifestar els nens i com van aguantar quiets i en ple silenci durant tot aquell llarg temps de la interpretació, sense crear-nos ni el més petit problema amb la resta de públic, allà sempre tan meticulós i "selecte". L'art és l'art i ens commou a tots encara que no hàgim tingut gaire ocasions propícies per fer-nos-hi sensibles. Alguns ens criticaven per voler portar al Liceu aquells vailets tan jovenets i habituats només a jugar al carrer a la cuit i a la pilota; potser si tenien a casa algun d'aquells petits nous amants de la música els fets els van poder mostrar que anaven una mica errats en les seves apreciacions.
Després d'aquelles dues visites al Liceu no recordo ben bé per què no vam poder repetir més aquella experiència educativa tan interessant i novedosa que havia ofert a aquells alumnes una primera petita-gran experiència de gaudir de l'art en majúscules.
Petits saltirons cap a horitzons oberts...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada