diumenge, 28 d’abril de 2013

Muralles de Jericó

Com que l'hem vista sempre així ja no ens n'adonem ni tenim consciència de que hi sigui: la part antiga del Col·legi està murallada amb un mur alt i massís, inexpugnable. Només li arriba l'aire fresc i la visió de fora pel raconet que dóna a la Plaça dels Estudis i pel cantó de can Juvinyà que té un fossat igualment inexpugnable. És de suposar que el mur es va construir ja quan es va fer l'edifici més antic, a finals del segle XIX, i l'estil semblaria confirmar-ho perquè crec que s'assembla molt amb el mur que envolta la presó Model de Barcelona que es va inaugurar precisament pel juny de 1904. Podria el mur del Col·legi haver sigut model per aquell mur de control i vigilància dels presoners? Tot és possible i per això caldrà guardar-se de que a algú se li acudís en aquest seu cent-vint-i-cinquè aniversari de fer sonar les trompetes de Jericó. Sospito que com a col·legis murallats no n'hi ha d'altres a tot Catalunya i que potser no seria gaire descabellat plantejar-se de convertir-ho en un atractiu turístic de cara al futur. Ara que ja tothom sap que hi ha maneres invisibles molt més efectives i contundents de controlar idees i persones, aquestes muralles ens fan somriure, però no deixen de ser petjada d'aquelles èpoques anteriors i de l'esperit que guiava ja llavors l'organització dels espais "educatius".
Vagament recordo que alguna vegada m'havia plantejat el tema amb no sé qui i havíem parlat de l'obertura de cara enfora que hauria suposat esfondrar aquells murs però no vam saber passar d'aquí. I curiosament al revisar l'anàlisi institucional del que us estic parlant aquests dies, a les seves pàgines dedicades a descriure minuciosament els diferents espais no hi trobo que en digui ni una sola paraula: o no es van atrevir a dir-ne res o també, com a la resta, els va passar per alt.
Parlem més que res d'un símbol, però els símbols no neixen ni es mantenen casualment i generalment són ben poc innocents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada