dimecres, 17 d’abril de 2013

La Revista Punt i a Part

Fa un parell d'anys, una persona amiga em va fer l'obsequi d'aquest nº 5 de la revista Punt i a Part. Confesso que jo ni recordava que hagués existit aquesta revista però me'n vaig alegrar molt; no n'he pogut trobar per ara cap més número, a veure si des d'aquí surt algú que tingui localitzats els altres. No sé tampoc a quants números va arribar.

La coberta d'aquest número 5. Com es pot veure va sortir a finals de març de 1972

La introducció del número que signo jo. Ja sabeu que clicant sobre les fotos s'amplien; podeu fer-ho amb qualsevol fotografia d'aquest blog.

La pàgina 5 està dedicada a un estudi econòmic del poble fet pels alumnes amb la col·laboració d'algun adult.

 En aquesta última pàgina hi trobem les solucions als passatemps de pàgines anteriors i es donen els noms dels col·laboradors. Veureu que diu, per exemple, EL MONO DESCIENDE DE LOS COCOTEROS: És que a la pàgina d'humor havien fet aquesta pregunta: "El hombre desciende del mono. ¿Pero de dónde desciende el mono?".

No ho podem reproduir tot, però sapigueu que també s'hi pot trobar una "Página Pedagógica" no signada on es parla de la seguretat emocional del nen i diuen que aquesta descansa en tres pilars: l'afecte, la tolerància i l'estabilitat. També hi ha un "Anecdotario escolar" i "Paso al humor".

8 comentaris:

  1. Bona nit Ramon, un plaer poder parlar amb tu. Estic segur que tinc alguna d´aquestes revistes arxivades amb coses d´aquelles que s´en diuen "de quan eres petit". El meu pare va tenir cura de guardar molts detalls d´aquella època i ara, quan varen tancar la botiga definitivament, em va donar un parell de caixes amb moltes coses. Vaig començar a revisar tot el que hi havia allà dins, però són objectes molt emotius i que porten molt de records i s´han de mirar amb un esperit ple de tranquilitat. Jo vaig passar una mala temporada personal amb el tancament de la botiga de "casa" i vaig preferir deixar les caixes tancades per una temporada. Segurament sóc un pèl massa sentimental. Malgrat tot, potser hi faré un cop d´ull un dia d´aquests.
    Trobar aquest teu blog m´ha fet feliç. Tinc un grapat de molt bons records d´aquells anys que em varen fer bullir la sang (plagiant al mestre Serrat) de valent. Política, educació sexual, religió, companyerisme, "País" en majúscules..són coses que em varen marcar per sempre. Penso, sincerament que tu n´ets un gran culpable i t´ho agraeixo molt sincerament. De totes les coses que et podria agraïr, la més important és que em vas ensenyar a pensar i reflexionar i deixar de banda les coses que podien semblar massa òbvies. Em vas inculcar un punt d´inconformisme i de rebel·lia que encara em dura i n´estic orgullós. També em segueixo questionant molts aspectes de la vida que massa gent dóna per suposat, sense questionar-se res.
    Per mi vas ser un veritable mestre. He esperat potser massa anys per poder dir-te, gràcies Ramon.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Josep, per aquest gran reconeixement que em fas. M'has fet caure llàgrimes grosses, també sóc sentimental com tu però no oblidem que tenir sentiments és de lo més bo que es pot dir de nosaltres. Fàcilment els sentiments ens poden fer exagerar les coses i podria haver-te passat a tu en aquest escrit, però això no és problema, el problema són els silencis i la mort real de l'esperit de les persones. I, ostres, quan lo que em valores és sobretot, "un punt d'inconformisme i de rebel·lia que encara em dura i n'estic orgullós", això ja se'm fa quasi insoportable... això és la música que més m'agrada sentir! Recordo que sempre havia viscut com un gran elogi quan algun pare o mare se'm venien a queixar de que el fill se'ls havia tornat "conteston", rebel o desobedient.
    M'agradarà molt que en continuem parlant i que de la manera que vulguis i creguis oportuna em deixis participar de la teva descoberta lenta i tranquila de les caixetes del teu pare, per a les coses que hem compartit i que compartim encara.
    Moltes gràcies, Josep, avui m'has fet un bon regal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit de nou Ramon, ja veus que sóc ocell de nits. Moltes gràcies pels teus comentaris. Potser tens raó amb l´aspecte sentimental, però només "potser". Anirem parlant.
      Ara una petita anècdota d´aquest número cinc de la revista "Punt i a part". Saps d´on va sortir la idea de l´indi/a que hi ha dibuixat a la portada? Doncs d´una etiqueta d´una marca de mantes que veniem a la botiga de casa, "La Moda". Recordo perfectament la marca, malgrat que han passat més de quaranta anys. Es deia "Jordà", i recordo que a la botiga en veniem moltes. Eren temps on no tothom tenia calefacció a casa. Aquells anys, col·leccionar etiquetes era una cosa força habitual, i aquesta m´agradava molt. Era una etiqueta satinada, molt bonica. Ja veus, una petita anècdota per col·laborar amb el teu blog.
      Moltes vegades penso que la ment(ja que hem parlat de la botiga) és una mena de caixa plena de penjadors de roba. Quan era petit m´obsessionava el fet de no poder organitzar mai bé unes enormes caixes que teniem a la rebotiga, on hi guardavem els penjadors buits de les peces que s´havien anat venent durant la setmana. Era una època on a la botiga es venia molt. Aquelles caixes vessaven de filferros i plàstics, però si intentaves organitzar la caixa, estirant els primers penjadors, només aconseguies fer seguir els que hi havia just a sota. Quan anaves per treure els següents, aquests estaven enganxats encara més avall...i així fins a buidar la caixa. La ment i els records són així, uns van lligats als altres, i quan algú n´estira un, és fàcil que en segueixin d´altres que no veies ni t´imaginaves.
      Crec que ens ho passarem bé...

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  3. Ei!, molt vigent encara, la introducció de la revista.

    ResponElimina
  4. Roger,
    Celebro molt que t'hagis dedicat a aquest "detall". A mi també em serveix per veure la continuïtat de pensament i d'acció que he anat tenint.

    ResponElimina
  5. Josep,
    T'havia fet un breu comentari amb presses que he esborrat ja que et deia una cosa que he hagut de modificar a l'últim moment degut a les previsions metereològiques: estava per agafar el tren per anar a cuidar l'hort que tinc darrera les monges, al call de Can Ganiko al carrer Collsacabra... i t'oferia escaroles i enciams. Finalment em quedo a casa esperant un temps més estable.
    Ara que ho dius recordo aquella etiqueta de l'indi de les mantes: a casa teníem mantes de La Moda... No deixa de ser formidable que s'us acudís convertir-ho en coberta de Punt i a Part. Recordar o conèixer petits detalls com aquest a mi em fa feliç. Segur que trobaràs a les caixes altres números de la revista, si n'eres tan protagonista no fallarà...
    Puc confirmar com a supervàlida la magnífica comparació que fas de la memòria amb les caixes i els fils de la vostra rebotiga. Jo aquests dies trobo ramificacions de fils i filferros per tots cantons i ja no sé on sóc perquè se m'enganxen unes coses amb les altres. Però com que sóc amant d'anarquies encara se'm fa tot molt més divertit. Si un dia et puc ensenyar l'hort veuràs que allà passa lo mateix: he trencat amb l'ordre establert i les patates es barregen amb les cols i les tomaqueres, els enciams, les cebes i els alls, les bledes, les maduixes...; allà tothom conviu amb tothom de tu a tu i s'han acabat els rengles i les jerarquies.
    Acabo: he localitzat el teu blog Punt i seguit i m'hi he inscrit posant-hi un petir comentari. M'ha sabut greu arribar-hi tard perquè veig que hi anuncies que el deixes. Ja t'ho has pensat bé? Si és "punt i seguit", que segueixi, home! o que es metamorfoseigi en una altra cosa com ja insinues, això seria bo i t'aniria seguint... I no hi ha manera de localitzar-hi un correu electrònic teu.

    ResponElimina
  6. Fa pocs dies m'han caigut a les mans els tres primers números de la revista. Ara només em falta el número 4 i els que puguessin venir després del 5. Si hi vaig trobant coses que em sembli que poden interessar aniré posant nous comentaris a continuació; avui començo comentant breument el contingut del número 1: Reprodueixo el text complet de la "introducció" que signo jo:
    "Amb goig us presentem el primer número de la revista del Col·legi.
    Modesta, per ara, però amb pretensions d'arribar a ser alguna cosa.
    Neix per iniciativa dels nois i amb moltes ganes per part de tots de fer que vagi progressant. Tots alguna vegada l'havíem somniada...
    Ha de ser ressò de la vida del Col·legi: d'activitats, projectes, experiències.
    Amb la col·laboració dels nois de les diferents classes i edats.
    No cal dir que esperem que l'acolliu amb simpatia, que fareu saber les vostres opinions al cos de redacció, i que si podeu ens fareu algun escrit. La veu dels pares i amics també és la veu del Col·legi."
    Hi ha una pàgina dedicada al parvulari. Destaco la pàgina dedicada a la classe de 5è d'E.G.B. on es parla de que s'han muntat una biblioteca que s'alimenta de llibres que es porten de casa desinteressadament, està ordenada "numèricament" i té en aquell moment 141 exemplars "descomptant-hi naturalment els tebeos". Seguidament parlen de com organitzen les activitats dels dissabtes: fan pintura a l'aire lliure i també pesca, excursions i cacen ocells; quan plou fan concursos de parxís, d'escacs i de domino.
    Segueix amb una pàgina titulada "Economia de Torelló" que en aquest cas es limita a exposar la demarcació geogràfica d'Osona, amb un plànol fet a mà, etc. Acaba dient "Osona comarca entre muntanyes". Les dues pàgines finals estan dedicades a l'esport i a "Amenidades". En destaco el següent anunci:
    COMPREU CHRISTMAS DEL COL·LEGI
    DE
    ROCAPREVERA
    VENDA PER AGENS COMERCIALS

    ResponElimina