diumenge, 14 d’abril de 2013

"Guiatge"

Crec que vaig començar a ensenyar català a les classes dels grans des del primer any de la meva arribada, o sigui el mateix 1966 i crec que, al menys des de la guerra civil, ningú no ho havia fet encara, suposo que en èpoques de la república i abans això devia ser molt més normal però en aquells moments la normalitat imperant era l'ús del castellà i el seu aprenentatge. Òbviament nosaltres les classes les vam fer sempre en català, en flagrat desobediència civil com diríem ara, però l'ensenyament directe de la nostra llengua a classe crec que es posava en pràctica per primera vegada.
Al principi no tenia cap classe assignada de català, simplement ho ficava dintre de les altres classes, no recordo si a les de religió, o de FEN (Formación del Espíritu Nacional), o en les altres llengües que ensenyava: castellà i llatí, o potser una mica en totes... Ho feia d'una manera molt senzilla, còmoda i divertida: tenia un llibre que encara ara recomanaria a qualsevol: "GUIATGE.
Per a parlar i escriure bé el català", un llibre senzill i molt divertit de l'Artur Martorell i amb dibuixos preciosos d'en Cesc. Cada lliçó ocupava només dues o tres pàgines amb una part curta de teoria, un apartat de barbarisme que ens feia veure els castellanismes que teníem incorporats a la llengua, seguien uns exercicis en els que s'incloia una lectura curta d'un poema o escrit triat d'algun bon escritor. Als alumnes em sembla que els agradava molt aquella pràctica; és la base principal per què servís per alguna cosa. Crec recordar que ells no tenien el llibre però tots tenien la seva llibreta dedicada al català i hi anaven anotant les coses que els ensenyava.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada