dilluns, 15 d’abril de 2013

El nen, el centre de l'escola?

Aquest blog té la pretenció fonamental de fer entendre la problemàtica que teníem al Col·legi en aquells anys i avui en parlo ressaltant l'escrit que ens va fer fa poc la Teresa Terricabras amb el títol "Tres capses màgiques." En aquest text senzill i concís hi trobem que el nen és convocat des de petit a valorar lo seu i el seu entorn, a reflexionar-hi amb distància, a donar resposta als problemes i a fer-se'n responsable. El nen, acompanyat sempre per l'adult però protagonista real del seu propi creixement humà... I com diu la mateixa Teresa: "Les tutories que van aparèixer anys més tard no poden de cap manera substituir aquell diàleg..." És que realment el conflicte el teníem no solament amb l'escola i la societat autoritària i jeràrquitzada que ho inundava quasi tot sinó també amb els grups i moviments que en plantejaven la millora a partir de nous mètodes i tècniques pedagògiques però sense plantejar a fons el principi general autoritari, vertical, monolític, la vertadera atmosfera que es respirava arreu. La Teresa i alguns altres, poquets, plantejàvem com qui no diu res i de manera encara poc madura però real, un canvi molt radical de l'escola i de la mateixa societat i crec que n'érem només parcialment conscients i per altra banda no disposàvem d'uns models palpables per fer-ho; els pocs models que se'n podia trobar ens quedaven lluny, només als llibres, d'aquells pedagogs que realment havien fet camí per aquestes vies i ho havien realitzar a la seva manera amb coratge. I nosaltres n'estàvem convençuts, ho portàvem dintre com una fe interior en les persones de qualsevol edat o condició i no estàvem disposats a vendre-ho o abandonar-ho a cap preu.
Tot això, qui ho pugui entendre que ho entengui, i sospito que continuen sent no pas molts, però és això lo que explica el fons de tots els problemes i lluites que vam viure al Col·legi i a nivell de tot el poble i comarca. I és aquest fons que cal fer patent si de veritat volem retornar la memòria en aquest cent-vint-i-cinquè aniversari. Per entendre-ho s'ha de tenir plantejada una crítica al sistema social imperant encara i assimilat a les consciències, piramidal i vertical, d'amos i esclaus, de rics i pobres, de llestos i ignorants, de petits i grans, d'homes i dones; sistema de dominació i de poder imposat  per la força i recolzat en principis religiosos, en l'obediència i en una consciència personal adulterada. I és aquest el motiu fonamental que m'ha inspirat a iniciar aquest blog. Volem dir tot això quan diem que el nen és o hauria de ser el centre real de l'escola; és la gran assignatura que continua pendent arreu de la nostra societat i que ens permet seguir vivint com a sers disminuits i amb delegació constant de responsabilitats. I el mestre, el primer disminuit, dedicat a realitzar i executar programes i consignes que li vénen donades amb detall, obligat a doblegar-se constantment per mantenir, que trist, un lloc de treball al servei del control de les noves generacions...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada