dimarts, 16 d’abril de 2013

Educació sexual

Un gran tabú universal el tema de la sexualitat, encara ara... però en aquells anys seixanta era una vertadera fortalesa alimentada per una estricta moral de pecat. Un sol mal pensament consentit i no confessat a temps et podia obrir de bat a bat i per sempre les portes de l'infern. Un terror que creava conflictes interns gravíssims en persones que s'ho creien de veritat, que potser tampoc no eren tantes...
Jo vaig rebre una formació relativament oberta i ben fonamentada en principis teològics de part d'algun professor jesuïta obert i competent, però això no deixava de ser conflictiu i havies de vigilar molt de donar punts de vista massa permissius sobretot en públic: era conflicte intern constant de conciència i fessis lo que fessis sempre estaves en fals.
Al Col·legi el tema no podia continuar ja més silenciat si realment ens preocupava l'educació d'aquells nens en tots els aspectes. Una vegada més, organitzant al meu gust les classes de religió, vaig obrir el tema amb els alumnes més grans i vaig poder comprovar com només d'encetar obertament la qüestió ja respiraven més a fons. De fet eren les èpoques en què començava a córrer en determinats nuclis de pares un llibret que crec que es deia "Com neixen els nens" il·lustrat amb dibuixos; així ells també trobaven una senzilla referència per encetar el tema a casa... I va ser l'època en què va fer furor la pel·lícula alemanya Helga que es va anar projectant durant mesos i anys al cinema Aribau de Barcelona. La va veure molta gent però recordo que molts no s'atrevien a confessar que l'havien vista. Donava molta informació amb imatges nítides sobre gestació, part, etc. i penso que per damunt de tot servia per anar desmuntant el tabú. Puc dir que tenia força clar que l'educació sexual va molt més enllà d'una pura informació sobre el funcionament d'uns òrgans i sobre embarassos i gestacions i que forma part de l'educació integral de les persones.
Des dels primers anys i per fer-ho més bé vaig convidar a col·laborar en aquesta tasca un gran amic meu d'infància que en aquella època era metge pediatre a Manlleu: En Joaquim Ordeix Cornet. Cada curs trobavem uns dies per fer aquesta tasca a les classes en què ens semblava més adequat fer-ho. Crec que entre tots dos, no sols els informàvem bé de les qüestions bàsiques sinó que els ajudàvem a entrar en els platejaments de l'amor tan propis d'una sexualitat realment humana. Els qui ho van rebre són els qui ara podrien dir si realment tot allò els va servir o no. I per altre cantó també tenia clar que no era solament qüestió de fer aquesta activitat educativa amb els nens un cop cada any, sinó que d'una manera o altra havia de formar part del dia a dia de l'activitat a l'escola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada