dijous, 11 d’abril de 2013

De fet i a pesar de tot, érem pioners de canvi

Fins ara m'he entretingut molt a parlar de temes podríem dir estructurals del Col·legi que penso que eren necessaris per situar una mica les coses al seu lloc. Ja aniré donant dades d'aquesta mena sempre que pensi que hi ha qüestions que interessi exposar, però ara tinc moltes ganes de dedicar-me a tractar dels temes centrals: dels alumnes, de l'experiència educativa en ella mateixa, de la vida que existia abundant enmig d'aquella situació tan caòtica. Ja n'ha començat a parlar la Teresa Terricabras en els dos escrits que ens ha fet fins ara.
A partir d'aquest escrit vull suspendre de moment aquesta part més estructural però l'acabo ara fent encara referència a unes quantes dades interessants o curioses que m'agrada fer-vos conèixer o recordar:
La fàbrica INVISA havia fet fallida i en un moment determinat de 1969 vam saber que al cap de poc aniria a subhasta. La Junta va veure que no podia deixar escapar així com així aquella oportunitat tenint present la proximitat d'aquell ampli espai i va plantejar comprar-la. Es va anar a parlar amb l'alcalde qui es va entusiasmar amb la idea i de fet es va posar al davant en nom del Col·legi i fins i tot va fer ell mateix les ofertes a l'hora de la subhasta. Tot i que es va presentar un altre pretendent que va fer pujar considerablement el preu, es va poder comprar per una quantitat realment irrisòria: si no recordo malament crec que no arribava a tres milions de pessetes o que no passava gaire d'aquesta quantitat. Això va ser durant els primers mesos de 1970. Aquesta compra va permetre iniciar dos anys més tard (1972) la construcció en aquests terrenys d'un nou edifici que es feia possible gràcies a una subvenció i un anticip retornable per hipoteca, concedits pel Banco de Crédito a la Construcción vinculat al Ministeri.
L'any 1968 ens vam proposar la creació d'una petita biblioteca, de moment en un armari de la sala de professors, amb llibres de lectura per a nens i adolescents i llibres de consulta per alumnes i professors. Se'n cuidava una professora i tenia un arxiu de préstecs però no d'obres. Amb tres o quatre anys es va arribar a tenir uns cinc-cents volums, rebuts d'alguna entitat bancària i de donacions particulars.
Va suposar un bon progrés que el 1969 s'instal·lés la calefacció a l'edifici antic i també més tard al nou: a l'antic va ser amb caldera de llenya i carbó i al nou amb caldera de fuel.
El 1972 es decideix sol·licitar la implantació de la coeducació de nens i nenes. També aquest any es va fer un intent de codirecció de l'actual director amb tres mestres de l'escola que va fracassar ben aviat per no poder-se posar d'acord en línia educativa i mètodes. Miraré de parlar-ne més extensament un altre dia.
Ben curiós, pel maig d'aquell any la Junta Directiva discuteix la possibilitat de presentar dues mares d'alumnes com a candidates per a la pròxima renovació dels seus membres. Sembla que es va aprovar ja que hi van entrar com a pioneres del sexe femení la Pilar Barniol i la Rosa Nardi.
Es contracta per primera vegada una bona assegurança mèdica escolar.
Pel setembre s'inicia la coeducació als tres graus de parvulari i a 1er. i 2on. d'E.G.B. Es tracta d'anar-la implantant progressivament.
L'any 1973 s'encarrega a un centre especialitzat, crec que de Vic, el nom del qual no recordo, un diagnòstic psicopedagògic dels alumnes de 4t. i 6è d'E.G.B. i es preveu que s'anirà fent amb els altres cursos.
Per avui ja n'hi ha prou i, com deia al principi, d'aquí en endavant miraré d'entrar més en la vida real de l'escola en el seu dia a dia, en aquell viure col·lectiu tan poc satisfactori i conflictiu per a tots nosaltres però que de fet significava l'inici d'un replantejament de tot lo que s'havia fet fins llavors i que es recolzava en una bona voluntat compartida de moltes persones amb mentalitats i maneres de fer ben diverses i sovint molt contradictòries.
Seria molt bo que altres persones us animéssiu a dir-hi la vostra, tan si éreu llavors professors, pares o alumnes o gent del poble, com si no hi vau tenir res a veure però que us heu interessat ara per seguir aquesta petita narració de la nostra experiència d'aquells anys.

2 comentaris:

  1. Recordo molt bé la nostra entrada a la junta de pares. Érem les primeres dones que en formàvem part, semblava un fet important que ens hi volguessin. Quin temps aquell!
    A partir d'aquell moment les persones que formavem la junta, si no recordo malament, érem : Josep Sala, Gabriel Puig, Josep Arumí, Joan Guiteres, Rosa Nardi i jo mateixa Pilar Barniol.
    Vàrem continuar la feina que havien començat la junta anterior. Com a grup ens aveniem molt, vam interesar-nos per la marxa de l'escola i ens vam ficar força a dintre. Treballàvem amb ganes i l'interès principal era l'ensenyament i l'edudcació dels nens/es, per fer que sortissin unes persones responsables i amb criteri per anar per la vida. Teníem contacte amb la direcció, amb els mestres i alguna vegada amb els nens. Intentàvem viure l'escola desde dintre.
    Com totes les juntes vam posar-hi el nostre granet de sorra. Crec que vàrem fer coses bones i potser d'altres no tant, però el nostre interès eren els nens/es. El pensar-ho en aquests moments crec que la realitat era, que es treballava bé i que hi havien coses positives.
    El què en aquell moment no pensàvem és que abans d'acabar el nostre "torn" hi hauria tanta moguda.
    Signat: Pilar Barniol

    ResponElimina
  2. Al número 2 de "Punt i a Part" de desembre de 1971 hi trobem l'escrit "Orientaciones en torno a la lectura" que signa realment la professora Trinidad Carrascoso tot i que tal com apareix aquesta firma és una burda imitació feta, suposem, pels mateixos redactors de la revista.
    Parla del baix hàbit de lectura degut en bona part, a la manca quasi absoluta de lectures en la majoria de famílies. També ho atribueix a l'abús de les revistes gràfiques (còmics i tebeos)la majoria dels quals no tenen cap interès formatiu i que no afavoreixen l'esforç de raciocini. També es refereix a l'escés de ràdio, cinema i televisió, a l'abús dels medis audiovisuals. Diu que el Col·legi pot fer molt per afavorir aquest hàbit però que si després no troben mitjans per satisfer-lo anirà desapareixent.
    Com a conseqüència d'això proposa als pares que durant les festes que s'acosten regalin un llibre als seus fills. Passa a fer una bona llista d'obres que podrien ser interessants i les suggereix adaptades a diferents edats.
    Acaba amb un parell d'observacions importants: Que val més llegir dues vegades un mateix llibre que llegir-ne dos ràpidament i que la persona culta no és aquella que ha llegit molt sinó la que ha llegit bé.

    ResponElimina