dijous, 18 d’abril de 2013

Contextos de la vida del poble

Avui tinc ganes de tornar a parlar de coses del context del poble en aquells anys, no oblidem mai que tot estava molt entrelligat i jo, per exemple, em movia en fronts ben diferents que no puc deslligar uns dels altres per entendre'm i entendre lo que fèiem i passava.
Avui, que tinc la gran satisfacció d'haver-me retrobat amb en Josep Portell a través del comentari que fa al meu escrit anterior, faig memòria del "Consell Territorial" que encara ara no sé perquè tenia aquest nom. Un grupet de persones organitzàvem mensualment una conferència que es feia a la biblioteca de la Caixa al carrer de Sant Miquel, la biblioteca que tenia el poble en aquells temps. Segur que em deixaré noms però entre ells hi havia el Pere Portell de La Moda, en Xavier Arcarons, en Pere Sidera i no cito més noms perquè m'equivocaria. Havíem aconseguit fer venir conferenciants de molt nom i tractar temes de molt interès. Un exemple que recordo és el jesuïta Antonio Marzal que en aquella època tenia fama de ser un home "dels més avençats". Es feia un bon diàleg al final. Érem com una mena de precursors del Fòrum de Debats que es fa a Vic des de fa una colla d'anys amb molta força i en el que continuo participant activament. Normalment ens reuníem a casa d'en Pere Portell.
Un altre exemple molt vital: El Grup Esplai 69. El nom ja diu l'any en que va néixer. Sota les ales de l'església però de manera molt descafeïnada. Va tenir molta empenta: excursions de molta gent jove a la Vola, als Munts, a Savassona... Teatre al Centre Catòlic, amb "El retaule del flautista" que es va repetir i repetir amb gran èxit i que crec que es va anar a fer a altres llocs i tot. Aquí cal fer memòria, sobretot, d'en Josep Serrat com a primer impulsor i ja començava a despuntar un gran creador i home de gran entusiasme que va tenir Torelló durant molts anys i de qui tinc ganes de parlar més algun altre dia: en Josep Bardolet Casas. Pagaria lo que fos per tenir una foto del Fortià Casas, el Gori, quan a "El retaule del flautista", davant el seu fracàs d'autoritat, s'anava esmunyint i quedant realment sota la taula...
I últim per avui: la detenció pública a la Vitri i conduida amanillada pel carrer, d'una de les persones més honrades i compromeses que he conegut: la RAMONA CRIBALLÉS. Havia comès el greu pecat de participar en un seminari impartit amb gent del PSUC a l'Alemania Oriental. Més tard es va filtrar que jo l'havia visitada a la presó de dones d'Alcalá de Henares i vaig rebre amenaça velada però molt directa del mateix alcalde Pere Ullastre. La visita a aquella presó va ser una vivència d'humiliació sublim: separats entre reixes i davant una dona policia vigilant que ens exigia parlar-nos en castellà. Hi vam anar amb el seu cunyat Pere i amb el meu pare: a Madrid per primera vegada amb el sis-cents, només amb un plànol rudimentari i buscant el pis d'un conegut vigatà que vivia a Carabanchel Alto i que ens havia deixat la clau per tenir casa durant aquells dies. Demanant es va a Roma... Més tard, sempre valent-me de la meva condició privilegiada de capellà, la vaig continuar visitant periodicament a la presó de dones de Trinitat Nova i organitzava pel poble recollides d'aliments i altres materials per als nens de les preses que la Ramona tenia al seu càrrec a la presó.
Totes aquestes vivències, tenen alguna cosa a veure amb el Col·legi? Jo crec que sí d'una manera o altra, vosaltres ho podreu jutjar. Si més no són anècdotes que ens agrada explicar o sentir. I a qui no li agradi, pitjor per ell, que no ho llegeixi...

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Pot ser oportú recordar aquí un fet que es produia a nivell internacional en aquells temps: lo que es va dir "el Maig del 68". La gent jove inquieta participàvem de manera més o menys directa d'aquella gran convulsió d'idees i plantejaments. Paris, Mèxic, n'eren els grans focus però de fet vibrava tot el planeta. Nosaltres no cal dir que en participàvem i que ens influia bastant en la nostra vida.

    ResponElimina