dijous, 4 d’abril de 2013

CAMÍ CAP A SER MESTRA, per Teresa Terricabras i Vilar

Crec que era el setembre del 1968, tenia 17 anys, bé, a l’octubre en feia 18, havia acabat Magisteri02 al Pare Coll de Vic i ja tenia feina a l’escola Rocaprevera, en aquells moments coneguda com els Hermanos. En Ramon Gabarrós em va entrevistar i “llogar” ja al juliol – em sembla-, no sols a mi, també a la Pilar Espuña i ens va enviar als curset de Rosa Sensat! Quins temps aquells, acabar uns estudis i tenir feina!

Abans de continuar com a mestre, vull tenir un record com a alumna, primer dels Sagrats Cors, les monges – tres escoles al meu Torelló: els Hermanos, les Monges i les Mestres – com recordo Sor Maria Jesús, quatre cursos de batxillerat en una aula, però vaig poder fer el batxillerat; i després, al Pare Coll , dos professors, la madre Comerma, la recordo fent-nos classe de català fora d’hores – anys 65-68, ple franquisme – i en Camil Riera, capellà el Camilo, el K 1000 O, ell sempre ens treia la O final-. Aquest home ens va fer un examen oral el dia que van assassinar Bob Kennedy, vaig entrar en un despatxet recitant mentalment conceptes filosòfics i sols em va demanar si coneixia Bob Kennedy i en veure que no, em va fer una lliçó de dignitat humana, d’estimació a la llibertat i a la igualtat de les persones que encara ara, 45 anys més tard em fa posar la pell de gallina. És la lliçó més gran que he rebut, oh i vaig acabar amb un excel·lent de Filosofia!

També vull parlar de Rosa Sensat, quina obertura, quin engrescament, quin descobrir que hi havia un altre món, una altra escola... Una escola que estimava els nens i les nenes, que t’engrescava a llegir Célestin Freinet i la seva tècnica del text lliure i de l’alumne investigador, cooperatiu, autor del llibre dels seus propis descobriments, de les assemblees, de la revista escolar, de...

I cap a les aules de Rocaprevera... La Maria Tresserra, i tant que la recordo, Ramon i també aquests mestres de qui parles. Bufa, el primer dia de classe i ens entren a la classe aquests mestres! I ens en treuen! No enteníem què ens passava, i ja no vam fer classe nosaltres aquell dia i l’endemà vam anar d’excursió amb els nens, d’excursió! I vosaltres devíeu arranjar la situació. Després ja tot va ser un cúmul d’il·lusions com a mestra. Segon de primària, molts nens, sols nens, és clar. Els recordo molt bé, vam començar, a poc a poc a escriure textos lliures voluntàriament, a corregir-los entre tots, a fer assemblees, Apa Freinet com vas entrar a l’escola Rocaprevera! Dos fets del pati: el pou taponat que hi havia al mig del “camp de futbol”, perillós, quants nyo-nyos, algun trenc ... i també em ve a la memòria un dels nanos, el Domenech explicant-me què era un fora de joc, aquestes mestres no saben res de futbol, però hi jugàvem... I cantàvem “Paf era un drac màgic” i fèiem cal·ligrafia i molt càlcul i...

I vam llegir “El Zoo d’en Pitus” – quin agraïment a Sebastià Sorribas -. Havíem d’amagar el llibre si apareixia a la classe un home desconegut: l’inspector! No va passar mai. Un disgust: em van treure un nen de la classe tot dient que llegir en català era una pèrdua de temps! Va anar a parar a Manlleu, a los Hermanos de la Salle!

És clar que recordo la Rosario, la meva classe estava davant per davant de l’entrada del seu pis. Ella s’esperava per entrar a netejar l’aula quan nosaltres sortíem, aquesta espera va acompanyada de la figura dels seus fills asseguts a l’entrada, berenant, sobretot el petit Joaquim.

També recordo el doctor Bosch i la seva pintada a la noia lleugera de roba d’una foto d’una moto i també crec que va ser l’ànima de la creació del Club INFANTIL a la plaça Vella, a l’antic col·legi de les monges. Bona feina.

125 anys! 125 per molts anys!
Teresa Terricabras i Vilar

1 comentari:

  1. Teresa, amb el teu escrit obres ja el canvi que vam fer passant a convertir la primària en privada i abandonant el Consejo Escolar Primario de que he parlat aquests dies. Ho anirem explicant tot, començant per allò que dius de que els mestres us van fer marxar de classe...

    ResponElimina