dijous, 4 d’abril de 2013

Assignatures i exàmens

Les classes de Primària funcionaven amb un sol mestre cada una: cada mestre ensenyava el conjunt de les matèries que tocaven a aquell curs. Era a batxillerat que els professors seguiem diferents aules i donaven determinades matèries. En el nostre cas el Sr. Arbós era el primer especialista de les matèries de Lletres (Lengua Española, Literatura, Història...) El Sr. Franquesa era el primer responsable de la part de Ciències Naturals, Física i Química i Matemàtiques. Els altres col·laboràvem segons la preparació de cadascú i a partir del programa que s'establia a l'inici de cada curs: la Marta Roqué era professora de temes de Ciències, i els altres ens repartíem matèries com Llatí, Història, Geografia, FEN (Formación del Espíritu Nacional), Dibuix i potser alguna altra que ara no em ve a la memòria. Les classes de Religió anaven a càrrec dels dos capellans.
Durant el curs cada professor anava donant les pròpies notes però de fet al final només comptava l'examen final que venien a fer els professors de l'Institut de Batxillerat que ens tenia "adoptats" (Colegio Libre Adoptado). Durant uns quants anys vam dependre de l'institut Luis de Peguera de Manresa, l'institut més proper que hi havia en tota la zona. Suposo que va ser cap al 1972 o 1973 que es va crear l'Institut Jaume Callís de Vic i llavors vam passar a dependre d'ells. Lògicament era una dependència que ens obligava a quedar bé i això generava múltiples anècdotes i us en vull explicar alguna: Aquells professors d'institut a lo que més sembla que venien era a fer un bon dinar i ens tocava preparar-ho amb temps. Al principi els portàvem a l'hotel Bosch però després va quedar fitxada la fonda del Pelut: allà els oferíem verdaderes bacanals i alguns es menjàven la butifarra a metres. L'Hurtado, el de dibuix, era un autèntic golafre, però els altres no hi espatllaven pas res... L'Hurtado a més hi tenia muntat un gran negoci amb les làmines de dibuix: tots els dibuixos havien de fer-se en unes làmines que havíem de portar de la llibreria Sobrerroca de Manresa i ens costaven 2 pessetes cada làmina. Tenien el distintiu d'una ploma d'ocell que els donava validesa davant d'ell. Ell guanyava més d'una pesseta per cada làmina, no està gens malament, més del 50%, i per això, per assegurar-se de que no se l'estafés venia a examinar amb un "taladro" i es dedicava a foradar un per un tots els albums que havien hagut de presentar aquell mateix dia els alumnes per aprobar el curs; no se'n mirava pas cap, només li interessaven per invalidar-los de cara a evitar possibles usos posteriors "fraudulents". Al final de la jornada d'exàmens els havíem de regalar a cada un el lot d'embotits i pernil que ells mateixos ja ens havien suggerit discretament i no hi podia faltar res... L'Hurtado no en tenia prou i cap a mig curs havíem de concertar amb ell una visita d'inspecció que també consistia en fartanera i obsequi. Això sí, tots molt trempats i normalment quedaven bé amb les notes dels alumnes... Jo sempre tenia conflictes amb el de F.E.N., un tal Larrañaga, que sabia que jo tenia idees que no lligaven amb les seves i posava trampes als alumnes a l'examen per fer-los expressar realment lo que havien après a classe durant l'any. Jo ja els tenia advertits però no podia amb la innocència dels nens que queien a la trampa d'aquell home: algun any en va suspendre més de la meitat.
Ens escapàvem amb la Religió perquè en aquest cas el responsable oficial era jo i jo firmava les actes de les notes.
A aquests exàmens hi podien acudir alumnes "lliures". Alguns anys hi venien les nenes del Col·legi de les Monges i també altres persones de diferents edats que es preparaven pel seu compte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada