divendres, 5 d’abril de 2013

Aquell inici de curs tempestuós

Cap a finals d'agost ja tots estàvem molt nerviosos perquè no arribaven els papers ni cap notícia del canvi oficial de l'estructura del Col·legi. Es van fer passos a Inspecció però tot eren bones promeses... Finalment el dia abans la Junta de Pares es va reunir amb l'alcalde, en Pere Ullastre, que de fet estava ja ben al corrent de tot. No sé ben bé com van quedar però el cas és que a l'hora i dia de començar el curs es van presentar dues plantilles de mestres, la dels antics i la dels nous, i ja la vam tenir armada. Van entrar els nous a les seves classes però tot seguit van comparèixer els antics a fer-los fora ja que ells eren els titulars legals. Mentrestant va arribar de l'Ajuntament l'ordre de que els nens tornessin a sortir al pati i que els professors encara titulars es presentessin immediatament a l'alcalde. Entre la colla de pares que encara eren allà acompanyant els seus fills per ser el primer dia de curs, els nens i els nous professors es va formar al pati una gran concentració de gent: es tractava d'esperar alguna indicació des de l'alcaldia un cop s'acabés la negociació. Van anar passant els minuts i alguna hora i ningú no deia res; finalment cap a les onze o quarts de dotze vaig decidir acomiadar a tothom dient-los que tornessin a la tarda per veure si s'havia resolt el tema. Va quedar encara algun mestre al pati però ja tot era pràcticament buit. Va venir un pare amb el seu fill a veure'm i vaig entrar amb ells al despatx. Al cap de poc sentim crits a fora i entra el Pere Ullastre exaltat i sense trucar a la porta fent-me uns crits esbojarrats perquè havia deixat marxar la gent del pati: allò, com ell deia o cridava, era un desprestigi per l'Ajuntament... Les persones que m'acompanyaven al despatx van quedar dretes i astorades davant d'aquella autoritat tan cridanera i jo, ho recordo com si fos ara, em vaig quedar seient sense immutar-me i vaig esperar que es calmés. Després vaig dir textualment als meus visitants: "Vostés seguin i continuem-ne parlant i a aquest senyor, quan parli com una persona, ja l'escoltarem..." La sorpresa d'alguns mestres que l'havien vist entrar enfurismat va ser molt gran ja que vam sortir rient tranquil·lament i acomiadant-nos amb cordialitat. Jo ja tenia altres experiències de tracte tempestuós amb el Pere Ullastre i a més aquells dies he de dir que ja estava molt foguejat de trampejar problemes.
I així va acabar la peripècia: es va convèncer els mestres i la inspecció de que es quedessin a casa mentre s'esperava que arribés l'ordre oficial del canvi. D'aquesta manera vam tenir oberta l'escola privada de Primària que tant havíem desitjat. I nosaltres podem començar a parlar-ne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada